Els presidents Montilla, Zapatero i la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, han inaugurat aquest dilluns el primer accelerador de partícules de la Península Ibèrica, i pel seu cost, més de 200 milions d’euros (a parts iguals entre Generalitat i Govern Espanyol), la infraestructura científica més cara del sud d’Europa: el sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallés.

La inauguració real de la instal·lació de gairebé 23.000 metres quadrats, però, encara haurà d’esperar fins al proper any, quan realment hi començarà el treball rutinari. Mariano Sazatornil, el gerent del Consorci del Sincrotró (CELLS), va assenyalar avui els "sorprenents i desconeguts" camps d'investigació, com la pintura o la indústria cosmètica, en els que treballarà l'accelerador de partícules. "Però també es podran fer estudis en els camps de la paleontologia o en la indústria farmacèutica amb l'anàlisi de les estructures moleculars", va subratllar Sazatornil. Així mateix, va destacar altres camps d'aplicació "més sorprenents i desconeguts", com són l'estudi de les estructures de pintures, la indústria cosmètica o l'estudi de textos que fins ara resultaven il·legibles.

Dins d’aquest recinte, mitjançant feixos d’electrons llançats a una velocitat pròxima a la de la llum dins de la circumferència de l’Alba, de 268 metres, es crea una radiació molt fina de Raigs X (l'anomenada 'Llum Sincrotró') que travessa la matèria i permet desxifrar la seva estructura interna, entre d’altres coses.

En aquest sentit, es provoca la trajectòria circular dels electrons en lloc de la tendència rectilínia que solen seguir i, d'aquesta manera, en forçar la curvatura, "emeten llum que serveix per poder observar objectes de mida realment petita", actuant com a " un gran microscopi ", explica Sazatornil. També es comú a aquest tipus d’instal·lacions, més de 40 a tot el món, l’estudi dels processos interns de les cèl•lules, les proteïnes o microcircuits.


L’edifici, d’un caràcter singular i futurista, a càrrec de l'estudi d'arquitectura Master, està prop de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallés i d’una de les zones més industrials de l’Estat. L'ús d'aquestes instal·lacions estarà obert a tots els investigadors espanyols, que podran presentar els seus projectes de recerca a un comitè internacional de científics que valorarà la seva importància.

En funció d'això "se'ls permetrà accedir a les instal·lacions a fer les observacions i se'ls donarà temps de llum". "També estem oberts a investigadors internacionals i fins i tot de l'empresa privada", va concloure.