Portaveus del Vaticà i de bisbats s’esforcen a demanar disculpes pels nombrosos casos d’abusos sexuals, especialment a menors, realitzats per sacerdots i en col·legis religiosos d’alguns països. I també per haver estat encoberts, en alguns casos, per la jerarquia, que castigava els culpables però silenciava els fets per allò d’evitar l’escàndol. Fins i tot han demanat perdó públicament, i en alguns casos s’ha indemnitzat les víctimes.

Al mateix temps, representants qualificats de l’Església s’entossudeixen a rebutjar que aquestes conductes d’alguns capellans tinguin res a veure amb el celibat obligatori. Llur tesi és que l’abstinència sexual imposada a les persones investides amb el sagrament sacerdotal és bona per al seu total lliurament al servei desinteressat als fidels, al qual s’ha consagrat voluntàriament. I que si se seguissin les normes canòniques, aquestes conductes desviades no ocorrerien.

En el pla teòric, tot això queda molt bé i és respectable, però demostra un profund desconeixement de la realitat: de la real naturalesa de la persona humana i de la realitat social en què actualment viu immersa, sigui consagrada o no. La realitat és la realitat; és com és, i no com hom desitjaria que fos. I per moltes disculpes i raons que donin, ni la naturalesa humana ni la realitat de les coses canviaran. I encara que vistos en conjunt puguin ser minoritaris –per molts que siguin i vagin transcendint a l’opinió pública–, són casos reals inadmissibles i condemnables. No mereixen excuses ni silenci ni contemplacions, sinó el judici dels tribunals. I no hi cap l’encobriment, que seria punible.

Sembla que, també en aquest tema, les altes jerarquies de l’Església mostren una gran miopia que no els deixa veure les coses tal com són. És molt diferent d’allò que, ja fa molts anys, un capellà jove de Lleida proclamava amb desimboltura dalt del tren amb què viatjaven unes atractives noies, que tornaven de la Universitat Internacional de La Magdalena (Santander): «Si les sotanes fossin de bronze, se sentiria cada batallada!»