Avui fa 30 anys de la celebració de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després del franquisme, en les que CiU va guanyar per sorpresa de molts. Els comicis van tenir lloc el 20 de març de 1980, i era la setena vegada que els catalans anaven a les urnes després de 40 anys de dictadura.

Així, les autonòmiques van arribar després de tres referèndums - el de la reforma política de 1976, el constitucional de 1978 i el de l'Estatut de 1979 -, de les primeres municipals de 1979, i de dues eleccions generals de 1977 i 1979.

Estaven cridats a les urnes 4,4 milions de catalans, dels que van votar el 61,4%. La formació més votada va ser CiU, que va aconseguir el 27,68% i la federació nacionalista és, des d'aleshores, el partit amb més escons al Parlament.

En segona posició, va situar el PSC encapçalat per Joan Raventós amb el 22,3% dels sufragis, i en tercer lloc, els comunistes del PSUC liderats per l'historiador Josep Benet amb el 18,6%.

La candidatura Centristes per Catalunya-UCD encapçalada per Anton Cañellas va congregar al 10,55% dels vots, i ERC, liderada per Heribert Barrera, al 8.87%.

El Partit Socialista Andalús va aconseguir dos escons i Solidaritat Catalana - en què participava Aliança Popular - no va obtenir representació.

Després de constituir-se el primer Parlament, Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat, càrrec que va mantenir fins el 2003.