Gemma Vialcanet
Sota el lema “El club a l’alçada de l’equip”, Agustí Benedito és un dels socis del Barça que ha donat el pas per convertir-se en precandidat a la presidència del club. Aquest empresari que ha format part de l’Elefant Blau i que ha treballat durant tretze anys al costat de Laporta, ha decidit participar com a cap de cartell en una cursa electoral que acabarà tot just d’aquí dos mesos.

És considerat com el precandidat de la tercera via, què aportarà de diferent al Barça?
Més de 13 anys relacionat amb el FC Barcelona, amb el Laporta i amb molta altra gent --des de l’any 1996 ja hi treballàvem i al 2003 vaig passar a formar part de l’estructura del Barça fins fa un any que vaig sortir-ne-- em dóna l’oportunitat de veure i dissenyar quin és el model del Barça que m’agradaria tirar endavant. Aquest model perfectament definit és diferent del projecte que pot defensar el continuisme de Jaume Ferrer i el que pugui defensar Sandro Rosell Rosell.

Ens pot avançar algunes propostes?
Hi ha una qüestió que ens diferencia molt de la resta de precandidats que és que ens oposem a la venda de patrimoni i d’una manera molt específica ens situem en contra de la venda del Mini Estadi; és un element molt important que es refereix a la solvència del club patrimonial i per tant, a la seva solvència futura. El programa amb què treballem és molt extens, però també cal fer referència a la dimensió cívica del Barça, ja que com element de notorietat arreu que és, creiem que ha de tenir la responsabilitat de traslladar a la societat un seguit de valors cívics.

A qui se sent més proper, a Ferrer o a Rosell?
A nivell personal tinc molt bona relació amb Jaume Ferrer, amb el Sandro Rosell i amb els seus equips. Pel que fa a l’aspecte programàtic, encara que el senyor Rosell no l’ha presentat, tinc la sensació que hi tinc la mateixa distància que amb en Ferrer.

Apostaria per un pacte?
El nostre model de Barça no és compatible amb el model que defensen els continuistes amb certesa i per intuïció amb el model de Rosell. Aquesta raó que fa que anem endavant és la que inviabilitza el pacte, estem davant de models diferents i no vec possible que trobem una conjuminació i un programa final entre nosaltres. Si el soci decideix que no som qui hem de presidir el Barça, mantindrem la nostra opció, i en les pròximes eleccions potser tindrem l’oportunitat de seguir-la presentat perquè considerem que és la bona, però d’entrada puc dir que no pactarem.

En qualsevol cas, digui’m quina creu que és la virtut i el defecte de les altres candidatures?
Tots dos són bons barcelonistes i són bones persones pel que conec i entenc. Com a punt negatiu diria que en Rosell va marxar massa aviat i ràpid del vaixell amb la seva posició de vicepresident del Barça, malgrat que admeto que va perdre una lluita de poder intern quan va voler fer un canvi d’entrenador, crec que hauria d’haver estat conscient que parlem d’un òrgan col•lectiu, que hi ha un president i que no sempre pot sortir-se amb la seva. Del Jaume Ferrer al contrari, diria que li costa prendre decisions i ha deixat passar el tren d’algunes decisions bones.

El pot perjudicar haver estat amb Laporta?
He tingut oportunitat de conèixer de manera detallada com és el Barça i com funcionen algunes lògiques. No em penalitza, al revés. Crec que de continuista no se’m pot titllar, vam tallar relacions amb en Laporta i clarament estic situat en la banda oposada. De totes maneres, estic orgullós d’haver participat en aquell projecte de 2003, crec que actualitzat i renovat és perfectament vàlid, i la majoria dels socis estarien d’acord. El problema és que hi ha un moment que el president Laporta se’n va i se n’oblida del projecte.

Com valora la seva gestió?
Com ja he dit alguna vegada potser no és el millor president de la història del Barça, però és el president del millor Barça de la història. Per tant, el Laporta ha fet moltes coses ben fetes, però després hi ha unes coses que va dir que faria i no les ha fet; i encara pitjor, va dir que en faria algunes d’una manera i les ha fet al revés.

En què ha fallat?
Fèiem bandera de la transparència en comunicació, conceptes com la participació dels socis, pujar el nivell de representativitat, defensar principis com la integració i la integritat, i de forma específica el tema patrimonial. I en tots aquests temes, que són essencials per al club, el Joan Laporta mereix un suspens rotund. També hem d’afegir l’ús polític i la seva politització del Barça, un dels pitjors erros que ha fet.

Com valora que Johan Cruyff hagi estat nomenat president d’honor?
Fer un nomenament d’aquesta manera, amb un acord de junta en l’últim tram de la presidència i sense haver-ho consultat amb els socis, em sembla un error més i una utilització mes electoralista d’aquesta junta.

Té el nom d’algun fitxatge estrella en cartera?
Crec que aquestes eleccions seran les primeres en què el tema esportiu no serà tan important. El fet que estiguem davant el millor entrenador que podem tenir i ja no dic dels resultats, fa que tots pensem que la millor línia per seguir ja està ben encarrilada. Per això intentarem convèncer a Guardiola que segueixi molts anys. De totes maneres, no descartaria que s’acabés utilitzant algun jugador de renom,començant per la pròpia junta actual, per crear renou.

En darrer terme, queden dos mesos per a les eleccions. Amb quin suport compta?
Crec que el requisit per aconseguir les 2.095 signatures per convertir-se en candidat el complirem amb escreix i en agrada dir que la nostra arma secreta és la gent. La nostra candidatura és la de l’esperit emprenedor del país, que ve de baix i de totes les parts del camp, i no neix només de tribuna ni està dissenyada en despatxos. Respon a la idea que el Barça es de tots i no dels negocis privats d’un quants i aquesta és la forma que ens impulsa. Vull remarcar que hi ha un 80% dels socis que encara no tenen decidit el vot. A Joan Laporta, els diaris en el 2003 li donaven un 0,5% d’intencio da vot quan faltaven tres setmanes, davant un 72% de Lluís Bassat, i tots sabem que va passar. És imprevisible, les eleccions son molt obertes per sort i nosaltres d’aquí a dos mesos continuarem treballant amb intensitat.