El poeta Màrius Sampere s'ha proclamat guanyador del X Premi Jaume Fuster, que concedeix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) per votació directa dels propis escriptors, per la "duresa i honestedat" amb què aborda els grans reptes de la condició humana i per ser una "columna central" del món literari català, com ha explicat el també poeta Carles Duarte, que ha glossat la figura de Sampere.

Màrius Sampere (Barcelona, 1928) ha rebut emocionat una ploma i un diploma, i ha destacat que hagin estat els propis escriptors els que l'han triat. Per agrair el reconeixement, Sampere ha fet el que millor sap: recitar tres dels seus poemes.

"Com m'agrada escriure en una llengua que diuen que es mor, quina sensació de pau i lleugeresa ...", ha començat dient, en referència al català. La llengua i la recerca de respostes a les preguntes sobre el sentit de la vida han estat una constant en la seva trajectòria des que el 1963 guanyés el seu primer premi, el Carles Riba, per 'L'home i el límit'.

Sampere també ha explicat com els seus dubtes van començar a sorgir durant la seva joventut, quan el seu interès per la filosofia el va portar a llegir Descartes i Kant -"i jo deia, he de fer un llibre per desmentir tots els errors que diuen aquesta gent"- i quan amb Franco, quan tot era "religió, religió, religió", es plantejava que tot era "mentida".

D'aquí va sorgir una poesia que, com ha explicat Duarte, fa servir la paraula no només com una eina "buida i neutra", sinó com un "arma de interpel·lació i d'aprofundiment en el coneixement de nosaltres mateixos" i que al llarg dels anys ha estat reconeguda amb dos premis literaris.

A partir de 1990 i principis del 2000 Sampere va rebre el reconeixement del públic i de les institucions, amb premis com el Crítica Serra d'Or per 'Subllum' (2000) i el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura de la Generalitat per 'Les imminències' (2002), dues obres que marquen l'inici d'un "ressorgiment" de la seva carrera que culmina amb el bon moment actual, quan acaba de publicar la seva primera novel·la, 'El gratacel'.

Tot i que sembli ser poc amic de la prosa -després d''El Comte de Montecristo' i 'Els Tres Mosqueters', la resta ho llegeix simplement per entretenir-se, segons ha dit-, Sampere ha combinat durant la seva trajectòria l'escriptura de poesia amb la de prosa, que en molts casos no ha arribat a veure la llum i que en certa manera va recuperar a 'Pandemònium, o la dansa del si mateix' (2008), una selecció d'aquests textos inèdits.

Amb 'El gratacel' (2010) traça una analogia entre un gran edifici i la vida, amb referències a la 'Divina Comèdia' de Dante, i segons ha explicat no serà la seva única incursió en la novel·la, doncs ja està escrivint una altra, encara que encara no té títol.

Els nou anteriors guardonats van ser Maria Barbal (2009), Montserrat Abelló (2008), Joan Francesc Mira (2007), Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).

+ info: Web AELC