Quan els federalistes catalans diuen que tenen un bon nombre d'aliats potencials a Espanya, un dels primers noms no pot ser altre que el de Julio Anguita. Més que un aliat potencial, de fet, un actiu propagandista. Com ha demostrat aquest dimecres a Barcelona, on ha commemorat el 79è aniversari de la proclamació de la II República –"l'última legitimitat que hem tingut"– desgranant el seu ideari de constitució "federal i asimètrica", lluny del model actual del 'cafè per a tothom'. Cosa que veu com una necessitat en una Espanya que "ha esgotat" la transició sense que hi hagi hagut un trànsit "a la democràcia plena".

En una conferència a l'Ateneu Barcelonès, –amb la bandera tricolor de la república espanyola a la taula d'Anguita, i amb la catalana al costat–, l'excoordinador general d'Izquierda Unida, ara conferenciant incansable, ha impartit una erudita (però didàctica) lliçó al voltant de la necessitat d'implantar la III República. Que ha puntualitzat que no es limita a "la figura del cap d'Estat", sinó que ha d'implicar un canvi basat en la "radicalitat democràtica", responent a un moment de "crisi sistèmica" i al "final d'una època" que va començar amb la transició. Amb una especial menció al paper de Catalunya en aquest nou model que proposa. Una Catalunya que ha definit, sense cap vacilació, com a "nació".

Anguita, molt relaxat i d'un excel·lent humor –ha recordat que entén perfectament el català, perquè va estudiar a Barcelona (és llicenciat en Història Contemporània per la UB), tot i que "no el parlo en la intimitat", ha dit–, ha començat sorprenent el seu auditori llegint una ardida defensa dels valors del republicanisme que semblava feta a la mesura del seu ideari. Fins que ha revelat que es tractava d'unes paraules d'Àngel Colom.

Constitució "formal" i Constitució "material"
Ja amb el públic a la butxaca, el malagueny (Fuengirola, 1941) s'ha endinsat en les arrels històriques del republicanisme mundial i espanyol, afirmant que cal ser "fidels a la seva herència", i recordant que tant la primera com la segona repúbliques van arribar "en moments de crisi econòmica". I és que, per a Anguita, una constitució republicana va molt més enllà de substituir el Rei per un president, sinó que és una resposta necessària a un "final d'època". Perquè, segons ha dit, la "Constitució formal" que es va votar el 1978, a més de "estar plena de contradiccions" fruit del complicat moment polític d'aleshores, representava un pas transitori a una "democràcia plena" que "mai no ha arribat". Entre d'altres factors, per l'acció de la "Constitució material", que ha definit com el conjunt de forces que han fet que el text "no es compleixi" totalment, i que ha exemplificat en "la propera sentència sobre l'Estatut" del Tribunal Constitucional.

Drets humans i dret al treball
Anguita també ha insistit especialment en la República com a resposta al moment actual de crisi global. I ho amb una sorprenent perífrasi, remetent-se a la Declaració dels Drets humans i els tractats que la van ampliar en la dècada de 1960 –entre els quals ha citat el dret a l'autoderminació, "signat per Espanya". I és que, com ha recordat Anguita, els Drets Humans també recullen "el dret al treball, el dret que una dona cobri el mateix que un home o el dret a cobrar les hores extra", tot i que "ningú no s'hi fixa". En aquest sentit, de relacionar una nova Constitució amb aspectes concrets que afecten la població, ha insistit en la necessitat d'elaborar-la a partir de la "radicalitat democràtica". Que afecta aspectes com ara "la la llei electoral, la immunitat parlamentària o les consultes populars". Però també l'abast del poder local, "és a dir, el finançament dels ajuntaments", com ha puntualitzat.

"Catalunya és una nació"
En aquest ampli panorama no hi podia faltar el paper de Catalunya, a qui Anguita ha dedicat un lloc especial en el seu discurs. "Catalunya és una nació, que això és així és indiscutible", ha dit, renegant de l'eufemisme 'nacionalitat', "que tothom sap que és el mateix". I és una nació "no només per la llengua o els costums, sinó, sobretot, per la voluntat dels catalans. Davant d'aquest fet no hi ha res a fer, el que s'ha de fer és encabir-ho en un ordre superior", ha continuat. Un ordre que no és un altre, en l'ideal anguitià, que el d'una "federació asimètrica", on algunes comunitats –entre les quals, Catalunya– tinguin "un rang de decisió superior". En aquest sentit, Anguita ha reconegut que el model d'Estat autonòmic actual, "si bé aleshores em va semblar interessant, ara veig que no ho és", i que a la recuperació de l'autogovern per Catalunya, Euskadi i Galícia, hi va seguir una "desaforada cursa" –que "recorda" el que ha passat amb el nou Estatut, ha dit–, de la resta de Comunitats Autònomes per posar-s'hi al mateix nivell. Tot i que, segons ha dit revelant un secret a veus, "en algunes autonomies, quan ningú no els sent reconeixen que no ho volien".

El dret a la independència, en la Constitució
Anguita també ha fet un advertiment als independentistes catalans, explicant que si bé el dret internacional reconeix el dret a l'autodeterminació, també protegeix la "integritat" dels Estats. Per la qual cosa "una declaració unilateral de la independència" implicaria un greu conflicte jurídic. Excepte, com ell ha defensat, "que la Constitució ho contempli". Precisant que, en aquest cas, ell "demanaria el vot" perquè Catalunya continués en l'Espanya republicana i federal asimètrica que desitja. I que desitgen també els assistents a l'acte, que han acomiadat Anguita amb una forta ovació, acompanyada del voleiar d'una bandera tricolor i, finalment, escoltant respectuosament dempeus l'Himne de Riego.