La direcció del Partit Popular estatal s’ha donat pressa a desautoritzar el seu home a Badalona, Xavier García Albiol, després que el PP de la ciutat repartís aquest dissabte uns fulletons de propaganda declaradament populista, que utilitzen el rebuig a la immigració com a arma electoral d’una forma que ratlla perillosament amb la xenofòbia i després que Albiol, lluny de disculpar-se, es reafirmés en el seu discurs (no menys populista). També ha criticat Albiol la cúpula del partit a Catalunya, obviant el fet que la pròpia presidenta del PPC, Alicia Sánchez Camacho, va ajudar a repartir, en mà, els fulletons. I les crítiques no han caigut pas per casualitat.

Camacho ha demanat perdó pel fulletó [a la imatge], puntualitzant que els lemes que apareixen a les fotografies no corresponen “a cap lema del PPC”. El vicesecretari general del PP, Esteban González Pons, també ha demanat “disculpes” i ha qualificat de “extremadament desafortunades” les declaracions d’Albiol. Cap dels dos no ha anunciat mesures disciplinàries contra Albiol, i han subratllat que els problemes d’inseguretat a Badalona són ben reals. Així i tot, sorprèn que el partit no defensi obertament Albiol (o que el desautoritzi tan clarament) quan el badaloní fa anys que practica, –amb el beneplàcit del partit i un bon rendiment electoral– un discurs populista pel que fa a la immigració. I quan segons algunes fonts, el PP català està decidit a potenciar aquesta tàctica de cara a les eleccions del 2011. Però hi ha una explicació molt raonable a tot plegat. Que Albiol, amb els seus atacs als immigrants romanesos, ha confós amics i enemics.

La foto de la polèmica
La clau és la més polèmica de les fotografies del fulletó, una pancarta on es llegeix “no volem romanesos”, acompanyada d’altres imatges i lemes que suggereixen inseguretat, conflictivitat i brutícia. Albiol, en les seves declaracions d’aquest dilluns, explicava que “la immensa majoria del col·lectiu dels romanesos gitanos que estan instal•lats a la meva ciutat han vingut a delinquir”. Però la pancarta ‘maleïda’ no deia res de gitanos, sinó de romanesos en general. I el col·lectiu romanès, –relativament poc important a Catalunya, arriba als 700.000 al conjunt d'Espanya, segons dades de l'INE, amb major concentració a les comunitats de Madrid, on és el col·lectiu immigrant més nombrós, Castelló i Castella la Manxa– és uns dels més propers al PP d’entre tots els immigrants de l’Estat.

Concentrant esforços
La bona premsa del Partit Popular entre els romanesos –i, en general, entre els immigrants de l’Europa de l’Est– es pot explicar, en bona part, per la tendència conservadora comuna a la major part dels països excomunistes. Però a més, el PP, conscient de la seva inferioritat davant el PSOE a l’hora de captar simpatitzants entre els immigrants d’altres parts del món, ha concentrat especialment els seus esforços en guanyar-se els nouvinguts romanesos. Que, a diferència dels llatinoamericans, magrebins o subsaharians, són ciutadans comunitaris i sí que voten a les municipals. Des del primer dia.

Una catedral ortodoxa i un futbolista internacional
Com a mostra de la implicació del PP amb el col·lectiu romanès a la Comunitat de Madrid (posada en entredit pel fulletó d'Albiol), només tres dades anecdòtiques, però també significatives. Que l’alcalde d’Alcalá de Henares y president de la Federación de Municipios de Madrid, el popular Bartolomé González, és un assidu de tota mena d’actes culturals i religiosos de la comunitat romanesa. Que és precisament a Madrid on s’està construint la primera catedral del ritus ortodox romanès a Espanya, –a l’acte de col·locació de la primera pedra hi va assistir la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, en persona. I que l’exfutbolista internacional amb Romania Gica Craioveanu, després de retirar-se al Getafe CF (abans havia jugat al Vila-real i la Reial Societat) va sortir escollit (com a independent) en el número dos de la llista del PP a la localitat.