Sumen 440 anys entre els cinc i mostren una lucidesa que esborrona. Emocionava veure Moisès Broggi el dia abans de complir 102 anys explicar amb veu ferma i serena com la història del segle XX, que ell ha viscut en primera persona, es repeteix com una maledicció per a Catalunya. El desastre colonial espanyol el van fer pagar als empresaris catalans i el 1899 hi va haver el tancament de caixes, que van reprimir amb l’exèrcit. Caigudes i represes, il·lusions i frustracions, dictadures i, quan semblava que les coses havien de canviar, “ara continua una mica de franquisme”. El que cal, va dir, és “recuperar una Solidaritat Catalana, per això som aquí”.

Heribert Barrera (1917) va explicar com els doctors Broggi i Domènech i ell mateix van gestar el Manifest a favor d’una conferència nacional del sobiranisme, que presentaven en aquell moment (17 de maig, a la seu barcelonina de l’Òmnium). Ho van comentar a Agustí Bassols i a Joan Blanch, i tots cinc se’n van convertir en promotors. L’expresident del Parlament va afirmar que cal una candidatura unitària i transversal a les pròximes eleccions que tingui com a objectiu prioritari la independència “perquè Catalunya no té cap altre camí per sobreviure”.

Agustí Bassols (1924), que va ser diputat per Unió Democràtica, va proposar fer foc nou amb uns membres al Parlament que no es deguin a una estructura de partit, que només pensa en ella mateixa, sinó que tinguin la llibertat del país com a objectiu. El doctor Oriol Domènech (1923) va advocar després perquè Catalunya s’espolsi d’una vegada la marca de l’esclau.

Joan Blanch (1937) va parlar, per la seua part, dels seus orígens obrers, de com va fundar el PSC, de com va ser batlle de Badalona durant setze anys i de com tractar directament amb “la força de l’Estat” mentre treballava en la preparació dels Jocs Olímpics el va dur a l’independentisme. Va fer èmfasi en què “Espanya és un Estat fallit” que ha dut Catalunya a la ruïna. “Cal arrossegar la classe treballadora que parla castellà i els que han vingut després, perquè ells també en són víctimes”, va manifestar.

L’escriptor Jordi Coca va prendre la paraula com a signant i va explicar que té el carnet d’Iniciativa. Segons les seues paraules, l’única solució a “la deriva de la democràcia que estem patint és la independència”. El filòleg Joan Solà va manifestar tot seguit que la batalla que s’està lliurant ja és una conquesta, i va ironitzar sobre l’actitud de l’expresident Jordi Pujol, “que ha tornat a treure aquella historieta que es va inventar ell mateix: 'la independència ara no toca'. Fa trenta anys d’aquesta comèdia que en diem democràcia i encara no toca? Quan tocarà? Quan no siguem ningú?”

El filòsof Josep Maria Terricabras va tancar les intervencions dient que “és hora d’abandonar la minoria d’edat política: la conferència que proposem és imprescindible. Cal que s’uneixin tots els grups i hem de tenir lucidesa, generositat i coratge. Hem de provocar un tsunami que engresqui els catalans”.

Una vuitantena de personalitats de tots els àmbits i totes les tendències de la societat catalana han signat el Manifest: Jaume Cabré, Antoni M. Badia i Margarit, Joan Pere Viladecans, Oriol Bohigas, Montserrat Carulla, Amèlia Trueta, Raimon Panikkar, Xavier Rubert de Ventós, Antoni Ros Marbà, Jordi Porta, Josep M. Ainaud de Lasarte, Agustí Montal, Josep Espar Ticó, Jacint Ros Hombrabella... Eren a la sala signants com Joel Joan, Josepmiquel Servià, José María Murià, Miquel Strubell, Francesc Vicens, Miquel Calçada, Ramon Carner, Carme-Laura Gil, Enric Canela o Josep Fornas.

Tenen la carrera feta, no volen poder, són savis. Cap empresa humana té la grandesa de la lluita per la llibertat. Fins i tot als 102 anys.