Actitud del PSOE. Avui al Congreso de los Diputados el govern socialista ha portat a votació les més que qüestionables mesures econòmiques per pal·liar la crisi financera que afecta l’Estat espanyol. Unes mesures que han estat criticades per la gairebé totalitat dels grups parlamentaris i que en la votació els socialistes l’han guanyada per 169 vóts respecte els 168 vóts en contra gràcies a l’estratègica abstenció de CiU, CC i UPN.

Un cop més Zapatero ha mostrat la seva debilitat amb el resultat d’aquesta votació i sobretot ha evidenciat de nou el seu error estratègic en acceptar aquesta votació tan ajustada i especialment tan dividida. I crec que és un error perquè el que cal fer en una situació de crisi tan excepcional com la que estem vivint, és anar units de la ma el major nombre de partits polítics, cosa que ni el PSOE ni Zapatero estan disposats a fer com han demostrat avui.

El PSOE s’ha quedat sol votant les seves pròpies mesures econòmiques i la resta de formacions polítiques a excepció de les citades anteriorment hi han votat en contra. Ja sabem que els del PP són uns 'bronques', però al seu costat en aquesta ocasió hi hem trobat PNV, ERC, IU i Grup Mixt. I quan forces polítiques tan dispars troben un punt en comú, és que alguna cosa no està anant bé. Sobretot si el Govern es queda ben solet votant-hi a favor.

Exigències de CiU. Si bé la federació nacionalista ha demostrat de nou tenir més visió d’Estat que el propi PSOE abstenint-se en la votació de les mesures, ja que un vot en contra hagués fet caure el govern Zapatero en un moment crític atès que la presidència europea recau en aquests moments sobre l’Estat, al mateix temps ha convidat a Zapatero a convocar eleccions un cop finalitzi la implementació d’aquestes mesures econòmiques, tot i que en Duran Lleida s’ha referit molt explícitament als pressupostos de l’any vinent com a data límit per a convocar eleccions i dotar l’Estat d’un nou govern que sigui capaç de pilotar el rumb necessari en aquests moments. Pel meu gust, brillant intervenció d’en Duran Lleida, però excessiu pragmatisme amb l’abstenció.