Després de l’editorial en defensa de l’Estatut que van acordar els diaris amb seu a Catalunya, ara més de seixanta articulistes habituals en aquesta premsa han decidit dur a terme una iniciativa semblant. Sota el títol ‘El dilema espanyol’ adverteixen tant a partits polítics com a institucions que “si no són capaços de torbar una sortida digna, la realitat obligarà els catalans a triar entre la involució i la secessió”. Si les aspiracions catalanes “no caben en la Constitució”, argumenten, “només hi ha dues sortides possibles”, o bé “els catalans renuncien a les seves aspiracions, o renuncien a la Constitució”. Així, els articulistes alerten que “l'evolució federal i plurinacional de l'estat autonòmic” està en “perill mortal”.

L'article apareix aquest divendres als diaris Avui, El Periódico digital, El Punt, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, La Mañana i Segre. Entre els signants, hi ha noms com Joan B. Culla, Manuel Cuyàs, Antoni Dalmau, Saül Gordillo, Ferran Mascarell, Alfons López Tena, Pilar Rahola, Vicent Sanchis o Vicenç Villatoro. En l'article, es defineixen com “col•laboradors de la premsa diària catalana, de sensibilitats i tarannàs diferents”, que volen unir les seves veus “per fer saber a l'opinió pública que la situació actual és excepcional i demana gestos polítics excepcionals”.

Els sotasignants apel•len a la història per deixar clar que les aspiracions dels catalans vénen de lluny. “La voluntat de preservar l'autogovern va ser un dels vectors de la història medieval i moderna de Catalunya”, asseguren, tot recordant que això “inclou innombrables guerres amb França i dues guerres contra la monarquia hispànica”.

Ara, remarquen, “la història no es repeteix i Catalunya no es troba avui a les portes d'una nova imposició violenta que hagi d'anihilar el seu autogovern”. Però afegeixen, Catalunya i l'Estat “es troben en una cruïlla història decisiva” que pot “segellar (o no) el fracàs d'Espanya com a projecte polític compartit i com una democràcia de qualitat capaç d'acomodar la seva diversitat nacional interna”.

“Abans de 1979”
El col·lectiu d'articulistes ha constatat que la Constitució del 78 va tenir la “virtut” d'obrir “un marc flexible en què cada comunitat autònoma pogués trobar el nivell d'autogovern més acotat possible a les característiques i aspiracions de la societat respectiva”. En canvi, creuen que aquesta virtut pot estar en perill si, per exemple, el TC dictamina en contra del deure de conèixer el català que recull l'Estatut o posa en qüestió el “significatiu èxit d'integració” que ha suposat la immersió lingüística. Si aquests aspectes són declarats “inconstitucionals” o bé “interpretats de manera banal”, creuen que “el punt on se'ns vol retornar se situa ni més ni menys que abans de 1979”.

Així, l'article afegeix que, mentre altres estats “s'esforcen en resoldre la seva convivència multinacional”, l'estat espanyol “corre el seriós perill de voler tancar jurídicament un contenciós que només es pot abordar, gestionar i resoldre en termes polítics i amb vocació de futur”. De fet, afegeixen que “amb l'anunciada sentència d'un Tribunal Constitucional caducat, dividit, deslegitimitat i internacionalment desprestigiat, és evident que l'estat espanyol es troba a les portes d'un episodi d'estricta involució política i autonòmica, amb el perill que suposa la negació de les aspiracions de reconeixement i d'autogovern nacional dels catalans”.

Els articulistes que s’han adherit al manifest afirmen que la “responsabilitat” de la situació és en “primer lloc” d'institucions i partits polítics, i que “els pactes han de ser respectats, especialment quan tenen, a més a més, la legitimitat democràtica dels ciutadans”. “Si les institucions i els partits polítics no són capaços de trobar una sortida digna a la situació actual, la realitat obligarà els catalans a triar entre la involució i la secessió”, conclouen, “i no cal dir que si aquest esdevé finalment el dilema només hi haurà una opció compatible amb la història i amb les aspiracions polítiques de la majoria de catalans actuals”, conclouen.