D’entre totes les mesures antisocials i antilaborals que, per sortir de la crisis, ens està imposant el govern del sr. Zapatero i el govern del Sr. Montilla, una de les més ben acceptades per la població sembla ser que és la rebaixa dels sous dels funcionaris públics entre un 5 i un 7 %.

Es diu, entre altres coses, que els funcionaris som uns privilegiats perquè tenim un treball fix, com si això no fos un dret de tots els ciutadans i ciutadanes. Es diu, també que els funcionaris hem millorat molt els nostres sous en els temps de bonança, com si ens haguéssim fet multimilionaris com ho han fet presidents de bancs, financeres, especuladors, immobiliàries, i un llarg etcètera, entre els que no hi figurem els funcionaris.

Però hi ha quelcom més que no es diu però es pensa: els funcionaris no són rendibles, els funcionaris són aquells senyors que estan darrera una finestreta i que diuen sempre “vuelva usted mañana” per no haver de treballar avui. I, a més, no se’ls pot acomiadar tranquil•lament, ara que sembla que la millor manera de crear llocs de treball sigui precisament facilitant la sortida dels treballadors/es del seu lloc de treball!

La realitat és ben bé una altra. Els funcionaris som, majoritàriament, empleats dels serveis públics, i, per tant són aquells homes i dones que donen uns serveis bàsics per a tota la població, i fan possible els drets dels ciutadans/es en aspectes tant importants com poden ser la salut o l’educació.

És curiós, i força desconcertant, que es tinguin en tant baixa estima les persones que ens curen i eduquen als nostres fills i filles. Ens ho mereixem, com diuen? O més aviat és que els neoliberals i els poderosos volen fer desaparèixer els serveis públics i per això cal primer desprestigiar-los? Per què s’accepta tant tranquil•lament que “els mercats”, aquests nous deus sense rostre però amb noms i cognoms, decideixin que la única manera de reparar els desastres que ells mateixos han creat, sigui reduint els diners públics destinats als serveis? Perquè no reduïm les despeses militars o els diners que regalem a l’església? Per què no eliminem el frau fiscal? Perquè no apugem impostos a les rendes més altes? Per què l’Estat els hi va deixar tant diners als bancs si no en tenia?

Els i les docents, com a funcionaris, no ens hem beneficiat en absolut de l’època de bonança econòmica, i els nostres sous no són cap bicoca. El nostre treball és dur i poc valorat, batallem dia a dia amb infants i adolescents, intentem inculcar valors, normes i formes de convivència pacífica, ens trenquem el cap buscant la forma de motivar en l’estudi i l’esforç a jovenets que no han aprés a respectar res ni ningú, fem el que podem per donar coneixements i instrucció al nostre alumnat heterogeni i divers, en aules massificades, moltes vegades dins de barracots, treballem amb canvis constants i mesures inadequades que ens imposen les administracions, i gestionem els nostres centres educatius bastant millor del que ho fan alguns banquers i empresaris i, per descomptat, molt millor que el conseller d’educació més qüestionat des que es va restaurar la Generalitat.

Però quan es parla de nosaltres es fa amb força menyspreu i la paraula “funcionari” gairebé s’ha convertit en una espècie d’insult.

I així ens va!. Tant a les proves fetes últimament pel Ministeri d’Educació, com les que s’han fet des del propi Departament d’educació, els nostres alumnes de primària treuen resultats decebedors. Però ningú recorda les vegades que el professorat ha sortit al carrer contra les polítiques educatives del Sr. Maragall, contra la sisena hora, contra el decret d’autonomia, contra la retallada de professorat, contra la fractura social entre l’alumnat que estudia en centres públics o en centres privats finançats amb diner públic. I algú pensa que amb més retallades en els pressupostos d’educació, en els sous del professorat, en les despeses dels centres públics, aconseguirem millorar l’educació dels nostres infants i joves?

Malament ho tenim si fem pagar la crisis a l’educació i als seus treballadors i treballadores. Ens hi juguem el futur de la societat. Això ho sap tothom, fins i tot la dretana Merkel no ha retallat en educació!