27/06/2010
23:17
Mas té pressa
Francesc Moreno
El líder de CiU té pressa. Acaba de demanar que es convoquin eleccions de manera immediata si el TC dicta sentència sobre l'Estatut. És a dir, que el senyor Mas pretén que s'avancin les eleccions un mes, aproximadament, passar de finals d'octubre o primers de novembre a finals de setembre. Encara que es comprèn que Mas tingui pressa, les enquestes li vaticinen una àmplia victòria amb possibilitats de majoria absoluta. La seva petició de celebrar eleccions al setembre, mes de vacances, no té cap sentit si no és que pretén que la participació bati rècords negatius. Per què aquestes urgències? Se'm ocorren almenys tres raons, a més de la genèrica que tot líder vol que la competició acabi com més aviat millor. La primera és que el cas Millet s'està complicant per a CiU de manera alarmant. Ja he dit en altres ocasions que, per molt que la premsa afí magnifiqui el cas de l'Hotel del Palau, aquesta qüestió és molt diferent del presumpte cobrament de comissions per l'adjudicació d'obres públiques. És a dir, un cas, si es confirma, de finançament irregular, però també de possible suborn, tràfic d'influències, etc. No hem d'oblidar en aquest sentit el famós tres per cent de Maragall i els intensos rumors de comissions que corrien per Catalunya durant l'última etapa de govern convergent. La segona és que Laporta sembla haver decidit presentar-s'hi, i com menys temps tingui per organitzar-se i fer campanya millor. Laporta, poc o molt, debilitarà el flanc de votants sobiranistes de CiU.La tercera és que CiU no vol que el debat dels pressupostos a Madrid tingui lloc abans de les eleccions catalanes. Tot i que l'avançament de les eleccions a Madrid sembla descartat, (el PNB ja s'ha ofert), a CiU li incomodarà tant votar-hi a favor o abstenir-s'hi com votar-hi en contra. CiU ha de mantenir la seva ambigüitat per aconseguir atraure tant votants socialistes com del PP. Malament si fa caure ZP, però tampoc és bo que no ho faci. Millor que el tema no es plantegi en la campanya. En definitiva, petició comprensible però amb escasses perspectives d'èxit.