Les associacions, la premsa i els polítics pro-palestins l’anomenen flotilla per la pau. Les associacions, la premsa i els polítics pro-israelians l’anomenem flotilla terrorista. I, com sempre, la veritat no la trobarem en cap dels simplistes extrems que uns i altres ens intenten vendre.

Ni els passatgers que viatjaven als vaixells eren pacifistes, ni la flotilla era, com els seus organitzadors pretenen, un acte humanitari. Tot plegat era un acte polític i polititzat per denunciar el bloqueig israelià sobre Gaza des de fa tres anys. És clar que els integrants de la flotilla tampoc eren ni terroristes simpatitzants d’Al Qaida, ni conspiradors antisemites, com Israel proclama.

En el fons poc importa qui era o qui és què; poc importa si l’assalt en aigües internacionals era legal o il•legal; i poc importa si el bloqueig israelià per prevenir l’entrada d’armes a Gaza inclou la prohibició de cafè soluble i xampú, perilloses armes de destrucció massiva com tots sabem.

La llei no existeix en relacions internacionals. La llei és tan sols la roba que amaga el poder. Les ridícules discussions legals i suposades investigacions independents que presenciem són una façana per ocultar que, en política, els que tenen la força i els diners fan el que els dóna la gana.

És fàcil entendre la situació si prenem l’exemple invers. Si un comando d’elit iranià hagués assaltat un vaixell nord-americà en aigües internacionals i matat nou israelians que, segons Ahmadinejad, pretenien entrar armes al país per assistir els ‘terroristes’ de l’oposició, avui una coalició militar occidental estaria bombardejant ‘instal·lacions estratègiques’ iranianes.

Israel pot assassinar un membre de Hamas a Dubai utilitzant passaports dels seus aliats, pot imposar condicions inhumanes als palestins i pot matar civils estrangers desarmats en un vaixell. I ho pot fer perquè els EUA, la Xina, França o Rússia es comporten de forma similar a l’Àfrica, el Pròxim Orient i l’Àsia Central.

Res d’això canviarà. Però l’important aquí no és l’assalt israelià contra la flotilla mediterrània, sinó el que posa de manifest. Perquè, lluny de demostrar la seva força, el que Israel ha fet palès amb aquesta operació es la seva debilitat i desorientació.

Israel fa anys que està políticament a la deriva i borratxo de violència. Acostumat des de la seva independència a l’ús de la força per defendre el nou estat, avui resta atrapat en una dinàmica sense sortida que justifica decisions irracionals i desesperades. A Gaza, a Cisjordània i arreu del món, Israel utilitza una violència desproporcionada i una retòrica paranoica. Tan desproporcionada que el resultat de la barroera operació contra els vaixells és tot el contrari del que volien, i acaba atraient l’atenció mundial sobre el bloqueig de Gaza, que portava mesos passant desapercebut. I tan paranoica que el govern israelià acaba acusant de terroristes a jueus supervivents de l’holocaust.

Israel pot imposar tots el bloqueigs del món, pot construir tots els kilòmetres de mur i colònies que vulgui, pot enfonsar i abatre tots el vaixells i avions que s’apropin a Gaza. Res d’això resoldrà el conflicte, res d’això farà desaparèixer els palestins del mapa. Els governats israelians ho saben, però no tenen ni el valor ni la legitimitat per canviar la situació. Però gran part de la població israeliana també ho sap, i aquí es on hi ha esperança.

Israel és presoner d’uns governants amb mentalitat de setge, obsessionats pel passat i sense coratge per afrontar les realitats del present. La comunitat internacional ha d’ajudar Israel a sortir de l’espiral a la qual tots hem contribuït. I el primer cop de mà ha de venir dels nombrosos ciutadans israelians que n’estan farts, que s’han de desfer dels Netanyahus i Baraks per crear i votar una nova generació de polítics joves que mirin al futur i tinguin la valentia de cercar una solució pacífica, que tothom sap que passa per discutir amb Fatah i amb Hamas i acordar o un estat multinacional o dos estats definits per les fronteres de 1967 amb capital a Jerusalem. El mateix és aplicable als palestins.

Mentrestant, israelians i palestins seguiran fent el que és més fàcil: fer-se les víctimes mentre és maten els uns als altres.