No sembla que s'hagi fet massa cas a unes paraules recents del ministre de Foment José Blanco en relació a l'informe de la UNESCO sobre les conseqüències que pot patir la Sagrada Família amb motiu de les obres del túnel de la línia d'Alta Velocitat. Blanco va assenyalar que l'informe no hi veia cap problema en les obres però, en canvi, va mostrar els seus dubtes sobre el control que s'està fent per part dels responsables del temple de les obres de construcció d'aquest. I és que els experts que varen fer l'informe de la UNESCO van assenyalar que al llarg d'una inspecció visual de les estructures del temple es varen poder observar nombroses esquerdes que corresponien principalment a un increment del pes de la construcció. Els experts han demanat que es faci un pla detallat de les esquerdes de la façana de la Nativitat i d'altres parts de la Sagrada Família.

Es fa estrany que aquestes paraules (insinuacions?, advertiments?) del ministre hagin tingut molt poc ressò en els mitjans i que tampoc hagin tingut gairebé cap resposta per parts dels polítics, dels que estan a favor del túnel i dels que hi estan en contra. El cas és que si el ministre va exagerar o va mentir algú li hauria de deixar les coses clares i posar-lo en evidència, però si va dir la veritat, trobo a faltar la reacció dels que fan culpable al túnel d'un possible futur enfonsament del temple. També haurien de dir alguna cosa els defensors del túnel. Estaria bé que després que els contraris al túnel de l'alta velocitat, hagin insistit anys i anys en els seus riscos, amb el suport d'uns quants polítics oportunistes, ara resultés que el perill pel temple sigui la manca de control de les obres del mateix temple.

Gais discriminadors
Ja fa uns dies que els organitzadors de la gran desfilada del Dia de l'Orgull Gai de Madrid van rebutjar la participació en la mateixa d'una representació dels homosexuals israelians de Tel Aviv. El motiu que van esgrimir va ser que l'Ajuntament d'aquesta ciutat israeliana no va condemnar l'atac protagonitzat per l'Exercit d'Israel contra els vaixells que volien trencar el bloqueig de la zona palestina de Gaza. Una mesura, la dels organitzadors, que d'entrada pot semblar comprensible però que en realitat és simplista i amb la dosi de demagògia pròpia d'un suposat progressisme que com una bona part de la dreta prefereix les coses senzilles: dividir el món en bons i dolents, en blanc i negre...

Què en sabien els organitzadors madrilenys de les ideologies dels gais israelians que volien desfilar pels carrers de Madrid? Per què els van situar sense més en el terreny de l'extrema dreta israeliana que governa aquell país? L'escriptor Antonio Gala, des de la seva columna a El Mundo, els ha recordat als organitzadors madrilenys que ajuntaments prou reconeguts en la seva defensa dels homosexuals com el de San Francisco i Berlín no han condemnat mai "els atacs a l'Afganistan", i ha afegit que Mike Hamel, un vell dirigent gai israelià, ha assenyalat que "Tel Aviv és una illa de tolerància i de llibertat sexual".

Per cert, estaria bé que els senyors de l'orgull gai de Madrid es preguntessin si veuen possible que, un any d'aquests, els integristes de Hamàs que manen a Gaza estaran disposats a acceptar l'homosexualitat, respectar els drets dels homosexuals i, per què no? A permetre celebrar una parada festiva amb motiu del Dia Mundial de l'Orgull gai.