Per tal que una cosa sigui anticonstitucional ha d'anar contra la Constitució. És anticonstiucional dir que Catalunya és una nació, fet, d'altra banda, incontestable des del punt de vista històric i social? No. La pròpia Constitució diu que l'estat espanyol està format per nacionalitats i regions. Els ponents demòcrates de la mateixa ens han explicat que es va utilitzar el terme "nacionalitat" per què els ponents franquistes, com Fraga, s'oposaven a l'ús del terme "nació".

El diccionari de la RAE defineix "nacionalitat" com a condició i caràcter peculiar de els pobles i habitants d'una nació. És a dir, una nacionalitat no és un territori, sinó una condició o peculiaritat. Es dedueix, doncs, que l'ús del terme "nacionalitat" va ser una estratègia per obviar la negativa dels ponents franquistes, però que en realitat fa referència a la nacions que conviuen dins del Regne d'Espanya. En conclusió, Catalunya és una nació i el fet d'expressar-ho en el seu Estatut no és, en absolut, anticonstitucional. O és que la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993 en que Els Segadors va ser declarat Himne Nacional de Catalunya i la primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 1980 que en el seu article primer primer diu: Es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l'onze de setembre són inconstitucionals des de fa 17 i 30 anys i ningú se n'havia adonat?

D'altra banda, diu la Constitució que Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts. Si el català és també oficial a Catalunya, és lògic que els ciutadans catalans tinguin els mateixos drets i deures respecte d'ambdues llengües, és a dir, el deure de conèixer-les i el dret a usar-les. Com es pot dir que això sigui anticonstitucional? És absurd.

Que els membres del Tribunal Constitucional no són objectius no és una opinió, és un fet des del moment en què són proposats pels partits polítics i ells mateixos es divideixen en dos blocs autodenominats conservador i progressista. El que és absolutament inadmissible en una democràcia europea és que 12 jutges intentin constituir-se en una quarta cambra de representació i pretenguin redactar un nou Estatut d'Autonomia Català obviant la decisió sobirana dels representants del poble espanyol (Congrés i Senat), dels representants del poble català (Parlament) i de la voluntat dels ciutadans catalans expressada en referèndum.

Si donem crèdit a les constants filtracions que emanen del mateix TC (fet ja de per si molt greu), sembla evident que aquest Tribunal Constitucional estaria redactant una sentència basada en criteris ideològics i no en criteris objectius que contemplin una justa interpretació de la lletra de la Constitució. Això és totalment inacceptable i podria representar l'atemptat jurídic més greu que hagi patit una democràcia occidental des de la segona guerra mundial.
On són tots els que van sortir a defensar el jutge Garzón? Com és possible que no es mobilitzin per defensar el seu jove règim democràtic? O és que com la víctima de l'atropellament és el poble català, ja els va bé?

Moltes sentències dictades pels tribunals durant la dictadura franquista eren injustes, ho sabíem llavors i ho sabem ara, però van haver de ser acatades per la força d'aquells que ostentaven el poder.

Sàpiguen tots els espanyols que aquesta sentència podria representar un torpede en la línia de flotació de la democràcia espanyola amb conseqüències molt més greus que el fallit cop del 23-F. Si es crea jurisprudència amb una sentència ideològica, tota entitat, institució, publicació, agrupació, regió, nació, població ... podrà ser sotmesa, per grau o per força, pels 12 membres d'aquest ombrívol tribunal.