El cas Millet no para de deparar sorpreses. No va fallar molt el president Maragall quan va fer públic el cas 3 per cent. Es va equivocar una mica, era el 4%. Les informacions aparegudes en els ordinadors de les secretaries de Millet i Montull deixen molt clar que ambdós controlaven les adjudicacions d’obra pública de la que cobraven un percentatge que després es pagava a persones vinculades amb la Fundació Trias Fargas.

Alguns mitjans de comunicació volen concentrar tota l’atenció mediàtica i pública sobre el cas de l’Hotel –on la jutgessa està fent ràpid la seva feina- que evidencia que algunes coses no es van fer bé, però que també posa sobre la taula que Millet i Montull volien fer negoci amb l’Hotel a costa de les administracions però sense enriquiment personal de ningú i sembla que amb els interessos de la Generalitat ben protegits.

Però la veritat, és que la resta de mitjans de comunicació parlen d’un altre cas Millet molt més important. Parlen d’un robatori de més de 30 milions. El cas de l’hotel podria reportar als lladres del Palau un benefici de 3 milions, i en aquest cas encara no s’havia consumat el robatori. El saqueig del Palau és l’epicentre del cas Millet. El cas Hotel només és una rèplica.

Dic això, perquè és que el cas Palau amaga també sota el robatori generalitzat un còmplice. Un còmplice que configura tot un finançament il•legal per part de Convergència Democràtica a través de la seva Fundació. No només van ser els convenis per a potenciar el cant coral, ni els diners rebuts per l’ara secretari d’immigració del partit, Àngel Colom, que van servir per pagar els seus deutes, sinó que sembla que els diners venien ni més ni menys que de comissions rebudes per empreses que feien obra pública per la Generalitat.

M’agradaria sentir el senyor Mas explicant això i no refugiant-se sota un argument molt amanit. Diuen tot això perquè guanyarem les eleccions, repeteix fins la sacietat. No senyor Mas no. Volem saber precisament perquè vostè com a cap de CiU pot governar i els catalans tenim dret a saber si el possible nou president té les mans netes...................o tacades. Estem en el nostre dret a saber. I vostè té l’obligació de respondre a aquestes informacions.