Aerosmith van omplir el Palau Sant Jordi el passat diumenge 27 de juny, el mateix escenari on tres dies abans havien tocat Kiss, amb motiu del seu concert emmarcat dins la gira que commemora el 40è aniversari dels de Boston.

Si fa pocs mesos, arran de la caiguda d’un escenari sobre el cantant d’Aerosmith, Steve Tyler, va provocar un conjunt de declaracions creuades entre ell i el guitarrista Joe Perry que feien entreveure el final del grup -es va parlar fins i tot que l’ex Free i ex Queen Paul Rodgers ocuparia el lloc de Tyler (cosa que Rodgers va negar taxativament)-, poc després les aigües van tornar al riu i van sorprendre anunciant una gira commemorativa, és a dir, sense noves cançons que interpretar.


Encara que un podria pensar que l’enrenou anterior no era més que polèmica per fer promoció a l’estil ‘aquesta és la darrera gira, si no ens veieu ara no ho fareu mai’, la realitat és que durant el concert es va notar un molt poc dissimulat enuig de Perry envers Tyler, sobretot quan aquest últim jugava amb la guitarra de l’altre mentre tocava.

No obstant, la sang no va arribar al riu i del concert d’Aerosmith no es poden dir més que elogis exceptuant el so de la veu de Tyler a pista, que no va ser acceptable fins després del solo de bateria de Joey Kramer (emulant a John Bonham colpejant l’instrument amb mans i colzes), tot i que té encara una capacitat vocal envejable (amb 62 anys).


Aquells que es pensaven que veurien un grup en franca decadència van topar amb la realitat i aquesta és la d'un grup que va disparar amb foc d’artilleria amb els clàssics per a tots els públics com les balades ‘I Don’t Wanna Miss A Thing’, ‘Crying’, ‘Love In A Elevator’, l'èpica ‘Livin’On The Edge’, ‘Jaded’ del seu últim disc ‘Just Push Play’, ‘What It Takes’, ‘Falling in Love’, ‘Pink’ (on l’escenari es va tornar de color rosa) o la contundent ‘Eat The Rich’, cançons pels amants del hard rock com els seus talls dels 70' ‘Sweet Emotion’, ‘Back in the Saddle’, ‘Draw The Line’, ‘Dream On’, ‘Mama kin’, ‘Walk This Way’ o ‘Toys In The Attic’ (les tres darreres van ser els bisos, després que el públic s’esgargamellés contra una bandera espanyola que onejava a la pantalla gegant durant el descans) i versions com el blues en una versió allargada de ‘Baby, Please Don’t Go’ o ‘Stop Messin Around’ de Fleetwood Mac.

I, per sobre de tot, Aerosmith van sorprendre tothom en descartar el seu gran hit ‘Crazy’, aixafant així les expectatives de gran part dels assistents... i alegrant els més puristes.