La companyia Singapore Airlines, una de les millors del món pel que fa a qualitat dels seus serveis, ja fa temps que enllaça l'aeroport de Barcelona amb Singapur. Com ho han fet altres companyies asiàtiques, Singapore Airlines s'ha plantejat que els seus vols a una destinació europea (en aquest cas, a Barcelona) no finalitzin aquí sinó que s'allarguin fins a Amèrica (en aquest cas, a la brasilera Sao Paulo).

És evident que les companyies veuen amb aquests allargaments de trajecte una manera d'ampliar la seva clientela i, en conseqüència, de fer més negoci. No menys evident és que a l'aeroport de Barcelona també li va molt bé poder disposar d'un nou enllaç intercontinental. En aquest cas, amb una ciutat i un país amb què hi tenim moltes vinculacions comercials, turístiques i personals. Semblaria, doncs, que davant d'un fet amb el qual tothom hi surt guanyant, les administracions, en aquest cas el Govern de Madrid com a responsable d'autoritzar aquests vols, s'haurien de limitar a beneir el projecte i desitjar-li sort.

Això és el que hauria de ser, però, lamentablement, les coses no sempre són com haurien de ser. A Madrid, en algun despatx, hi ha algun director(a) general, o algun secretari(a) general que no acaba de veure-ho bé i que està bloquejant la demanda d'autorització. No hi ha una argumentació oficial que justifiqui això, entre d'altres coses perquè no hi ha hagut una resposta a la petició. Ni positiva, ni negativa. De manera extra oficial, alguns dels que es mouen pels voltants del poder diuen haver sentit, com a argument de la frenada en la tramitació, que aquest vol podria perjudicar els interessos d'Iberia, que té pràcticament el monopoli europeu dels vols a Amèrica del Sud i que ja fa temps que vola a la capital econòmica del Brasil. Des de Madrid, és clar.

Sembla que el o la responsable d'aquesta argumentació encara no s'ha assabentat que ja fa molts anys que Iberia no és una empresa pública. Sembla també que aquest personatge no sap que, per motivacions econòmiques i polítiques (qui mana a Iberia es Caja Madrid, en mans del govern regional d'Esperanza Aguirre) la que fou companyia pública va decidir un dia retirar-se de l'aeroport del Prat per potenciar Barajas en exclusiva. I encara més, per ignorància o per mala fe, aquest alt càrrec de l'Administració central deixa de banda l'esforç que es fa des de Barcelona per superar el menysteniment d'Iberia i buscar altres companyies que, al contrari que la companyia madrilenya, confien en Barcelona com a destinació de vols intercontinentals.

El cas és que, tot i que els directius d'Iberia sempre han qüestionat que Barcelona tingui capacitat per omplir vols intercontinentals, cada vegada hi ha més companyies estrangeres que ofereixen aquestes destinacions des del Prat. Entre les darreres, hi ha PIA (Pakistan Internacional Airways), que a més d'enllaçar el seu país amb Barcelona, ara ha allargat el vol fins a Chicago. En aquest cas, ningú a l'Administració central hi va posar cap pega, a aquest allargament del vol. Potser perquè amb la fusió entre Iberia i British Airways serà la companyia britànica la que tindrà la majoria de vols que enllacin Espanya i Gran Bretanya amb els Estats Units i, en conseqüència, aquest nou tram de Barcelona a Chicago no perjudicarà directament Iberia que estarà més centrada en els vols a l'Amèrica Llatina.

Mentre passa tot això, els directius de Singapur Airlines comencen a plantejar-se que potser els hi caldrà buscar una altra ciutat europea (potser Milà) per substituir Barcelona. Si no ho han fet fins ara és perquè una bona colla d'entitats catalanes estan fent tot el possible per mantenir l'opció Barcelona.