Ja ho sabeu, el senyor Ridao d'Esquerra Republicana ha comparat la valoració de Zapatero del retall estatutari amb el parte de guerra de Burgos, redactat per Franco: “Catalunya, cautiva y desarmada, la guerra ha terminado”.

La campanya electoral va forteta. Naturalment, és una broma. Ho desitjo ferventment, perquè Ridao hi toca. És una broma de mal gust, però a mi m'agraden les bromes de mal gust. Si ell compara Zapatero amb Franco i fa aquesta broma, ho celebro, perquè així tots podem fer broma.

Ara, quan la inclassificable Cospedal li diu feixista a Montilla, no ens indignem. Potser és una broma. O és que Ridao pot comparar el President Zapatero amb Franco, però la Cospedal no pot comparar Montilla amb un feixista?

Com?... Que Zapatero i Franco representen la mateixa Espanya?... Per tant, ¿ho deia de debò? No fotem! És clar que Freud deia que mai no es parla en broma. Però Freud tenia problemes amb la coca i tampoc no era infal·lible.

No, la frase que m'ha agradat més de Ridao és la que va dir després, parlant de com serà la sentència definitiva. Com un Heràclit d'estar per casa: “Tot allò que és susceptible d'empitjorar, empitjora”.

La frase potser no té el nivell d'Eugeni D´Ors, però és especialment il·lustrativa. No sé si a Ridao el preocupa que tot pugui empitjorar, o ja li va bé. No sé si, en el fons, desitja un empitjorament real, imaginari o total. No sé si s'hauria estimat més que el Constitucional es carregués el 90 per cent de l'Estatut. Com els d'Intereconomia.

Ridao, creu-me, sovint ets brillant i, òbviament, tens tot el dret de treballar per a la independència de Catalunya. Pensa, però, que el teu electorat té un nivell. No cal que els facis putxinel·lis. Això, deixeu-ho pels que fem "teleporqueria".