El periodista Pere Rusiñol ha fet a ‘Público’ un retrat esclaridor de Jorge Rodríguez-Zapata y Ramón Rodríguez Arribas, els dos membres del Tribunal Constitucional que, arran de la sentencia sobre l'Estatut, han fet evident el seu llenguatge preconstitucional. El problema, però, no és tan sols el seu llenguatge sinó el que hi ha al darrere.

De l’anàlisi dels seus vots particulars a la sentència del TC, queda clar que tot el que sona a català els produeix urticària. Es fa evident que a Rodríguez Arribas no li agrada gens ni mica que es parli de la ciutadania catalana. Ras i curt, de fet, sembla que no li agrada ni el fet que existeixi Catalunya ni que hi hagi catalans, i per això en un fragment del seu vot particular prefereix fer servir aquesta recargolada descripció: "ciutadans espanyols inscrits en el cens electoral de la Comunitat Autònoma Catalana". La seva animadversió envers tot el que sona a català li fa que, malgrat que és extremadament primmirat a l'hora de descobrir suposades inconstitucionalitats estatutàries, no té cap problema a inventar-se això de la Comunitat Autònoma Catalana i deixar de banda el seu nom de sempre: Catalunya.

Sempre hem sentit dir que les comunitats autònomes són Estat. Ho ha dit tothom, fins i tot el PP. Doncs bé, Rodríguez-Zapata, en el seu vot particular, assenyala que "tampoc és admissible (...) la greu afirmació que la Generalitat sigui Estat". Al seu judici, la Constitució "mostra ben clar que l'Estat central ostenta sempre una posició de superioritat respecte a les comunitats". Aquest mateix personatge considera en el seu vot particular que el model autonòmic no té res a veure amb un sistema d'autogovern polític de les comunitats. Per a aquest personatge es tracta simplement "d'un procés de descentralització". I ho explica amb una argumentació marxista (sector Groucho): Els processos de descentralització federo-regional són el màxim possible d'autonomia, que no d'autogovern, a les comunitats territorials que integren aquest Estat".

Vist tot això, imagino que no els sorprendrà que els dos Rodríguez, en redactar els seus respectius vots particulars hagin preferit fer servir el terme Generalidad.

La pregunta és quina defensa de la Constitució poden fer dos personatges que, pel que argumenten, sembla que s'haurien trobat més a gust defensant el franquista Fuero de los Españoles.