Darrerament s’està produint una actuació en cascada de diferents Ajuntaments, que han optat per la prohibició del burca i del nicab en locals municipals, on s’ha de portar el rostre descobert i perfectament identificable, tampoc és podrà entrar amb el casc de moto o un passamuntanyes, és clar.

La qüestió no és greu, però s’està magnificant, com si d’un atac a l’Islam es tractés. Res més lluny de la realitat. Qui porta un passamuntanyes quan entra en un local públic i no se’l treu, resulta evident que no porta bones intencions o no es troba bé del cap. En qualsevol cas, és ell qui ha decidit posar-se’l; en el cas de la dona que porta el burca, és molt probable que la decisió no hagi estat d’ella.

I ara surten algunes veus que diuen que si la dona que porta burca i li fan treure no sortirà al carrer... i el més fotut és que ningú diu perquè no sortirà. Que potser la família li dirà que no surti? Si és així, les administracions d’un estat democràtic hauran d’actuar. Altres veus diuen que són elles les que ho decidiran. No ho sé, he vist no fa gaire com un home esbroncava la seva dona per apropar-se a ell en públic. Aquestes actituds, en democràcia, tenen nom i cognom: violència masclista.

En fi. Crec que en un país, i sobretot en una ciutat com Barcelona, on es pot anar despullat pel carrer, també es pot anar completament tapat: el carrer és de tots. Ara bé, que quedi clar que el burca no és una qüestió religiosa. Ja s’ha explicat fins al cansament. El mocador sí és una qüestió religiosa i, com a tal, té el meu respecte, encara que moltes dones musulmanes ho porten més com a guarniment. O com jo, que quan arriba el fred em poso una magnifica boina de llana. A més a més, vull insistir que, encara que alguns partits de la dreta i ultra dreta estan creant actituds islamofòbiques, la resta de partits i la ciutadania en general és encara tolerant. Precisament aquesta tolerància és la que sempre ha caracteritzat Catalunya.

El més important és que al nostre país sempre fem lleis, decrets, normes, que desprès normalment no es compleixen. En el cas del burca, la cosa arriba més lluny, i és que a Catalunya pràcticament no l’utilitza cap dona musulmana. Estem prohibint el que no existeix. Ja veurem si ara, amb la prohibició, començarem a veure cada dia més dones amb vel integral i burques pels nostres carrers. I per últim, la pregunta del segle: si aquestes dones es queden a casa perquè no poden sortir sense burca al carrer, com s’ho faran per agafar un avió per visitar familiars als països d’origen? Quan es posin en marxa als aeroports els escàners que et despullen, serà per veure-ho, ja que aquí, com he dit, les dones musulmanes no porten burca, però als EEUU, i sobretot al Regne Unit, sí. Ara bé, els britànics, que són els mes intel·ligents de tots, crearan un servei d’escàner apartat per a les senyores que el portin i, a més, les persones de seguretat potser també el portaran. Aquesta és la tolerància britànica, normalment incompresa per la resta. Però molt efectiva, no els hi càpiga cap dubte.