Els fets: Quan Joan Laporta va decidir nomenar Joan Oliver com a director general corporatiu del Barça sabia prou bé que hauria de deixar la presidència del club el 30 de juny del 2010. Tot i així li va fer un contracte fins el 30 de juny el 2011 pel qual cobraria 600.000 euros l’any, més variables.

Al llarg dels darrers mesos Laporta ha declarat en nombroses ocasions que Oliver ha estat el millor director general de la història del Barça. En absoluta contradicció amb aquest reconeixement, pocs dies abans de que acabi el seu mandat presidencial, Laporta acorda trencar el contracte d'Oliver. Això fa que, d'acord amb els termes de l'esmentat contracte, Oliver rebi una indemnització per un import similar al que hauria cobrat si hagués seguit com director general corporatiu: 852.000 euros.

Ni Laporta, ni Oliver ni cap membre de la junta anterior van anunciar la ruptura del contracte i, de fet, el director general va seguir treballant fins el mateix 30 de juny. Evidentment, al no haver dit res, Laporta no ha explicat quins motius el van portar a trencar el contracte d'una persona que considerava tan qualificada.

La noticia del trencament del contracte va ser anunciada per un membre de la nova junta directiva. Posteriorment, el nou president, Sandro Rosell va declarar que, des del seu punt de vista, la rescissió podia ser legal però que la considerava immoral.

Les conclusions les deixo al lector.