L'arquebisbat de València hi torna: masturbar-se és un vici. El seu material d'orientació sexual compta amb l'aprovació del Govern Valencià.
 
Aquí no portem burca. Aquí la sotana, la mitra i el solideu ens semblen normals. Tot és qüestió de costums. Masturbar-se és, ja ho sabeu, un vici.
 
És vici una palla a l'any? És vici una palla al mes? És tan vici una palla a la setmana com quinze palles a la setmana? ...o el que volen dir és que és pecat? Perquè és molt diferent. Ara en diuen vici. Quan jo era jove, deien que el nen Jesús plorava quan ens la tocàvem. Si diuen que és pecat, no hi ha res a dir. Si diuen que és vici, són ignorants. Jo crec que el nen Jesús continua plorant, però no pel que ells creuen. Jo crec que plora pel cas Gürtel, per posar un exemple.
 
Un sant valencià del segle XIV, en Vicent Ferrer, deia: "De les coses del piu nostre Senyor s'en riu". Però aquests no, aquests continuen en la seva freudiana croada contra el plaer. Tenen raó, el dimoni existeix: és el malparit que es va inventar la idea del dimoni.

Els bisbes fan una gran feina social. Amb criteris com aquest impedeixen que un ampli sector social pugui votar la dreta en aquest paíss. Gràcies. Jo proposo que un dia, així com apaguem les llums per demostrar la nostra sensibilitat pel tema de l'energia sostenible, fem una jornada de palla internacional contra l'obscurantisme, la por i la intransigència. Potser aquell dia, el nen Jesús riuria.