Al voltant de 600 mil persones migrades extracomunitàries podran votar en les properes eleccions municipals del 2011. Amb aquesta xifra al cap, els principals partits catalans escalfen motors i intenten dibuixar un panorama atractiu per a un col·lectiu que fins ara, i per a formacions com PxC, i en ocasions també CiU i el PP, havia estat objecte d’un discurs polític utilitari i xenòfob.

Però amb la modificació de la llei i l’entrada en vigor dels convenis que el govern espanyol va signar amb països com ara Colòmbia, Perú, Argentina, Equador, Paraguai, Bolívia, Uruguai, Veneçuela, Xile, Trinitat i Tobago, Islàndia, Corea, Burkina Faso i Nova Zelanda, el panorama canvia. L’any que ve, els ciutadans originaris d’aquests països que tinguin un permís de residència permanent i que hagin verificat la seva inscripció en el Cens Electoral de l'ajuntament on estan empadronats podran exercir el seu dret a vot per primera vegada a l’estat Espanyol. Un dret que la classe política intenta presentar com a atractiu davant d’un electorat autòcton cada vegada més escèptic i desil·lusionat.

Però, què deien els polítics de la immigració fa un parell d’anys i què en diuen ara? Una bona manera de comprovar-ho ha estat la xerrada que s'ha organitzat aquest dimecres a Casa Amèrica Catalunya, on sota la premissa “Participació i plena ciutadania” els representants del principals partits polítics catalans han exposat les seves propostes davant d’un auditori ple de gom a gom dels que els mateixos polítics van anomenar un dia “nouvinguts”.

Votar o ser votats?
El PSC ha escollit la veu de Roberto Labandera, fiputat al Parlament i uruguaià d’origen, per dir la seva. Labandera ha començat al·ludint a la crisi i dient que “malgrat que les coses no ens van bé, estem millor del que molts poden pensar”, adreçant-se directament a la classe treballadora. “Tots som ciutadans i tots som treballadors”, ha dit, reivindicant que no existeixen dos nivells de participació política: “ tots hem de poder escollir i ser escollits”, ha afegit.

Labandera ha volgut fer memòria i recordar a l’auditori que, gràcies a la regularització del 2005, sota el govern Zapatero, el 2011 hi haurà molta gent que podrà votar, malgrat que minuts abans havia criticat l’ús de la immigració en el debat polític com a “arma llancívola”. Però el discurs de Labandera ha estat coherent amb el que dos anys enrere declarava la seva companya de partit Lydia Santos, quan deia que "es fa una instrumentalització partidista de la immigració que correspon a un discurs simplista que probablement pugui tenir resultats electorals".

El "dret a decidir"
Per part d’ERC ha estat David Minoves, responsable de l’Agencia Catalana de Cooperació, qui ha exposat les idees del seu partit en matèria d’immigració. Minoves ha començat aclarint que no en faria un míting, de la seva intervenció, però a continuació ha condicionat la possibilitat de la participació política dels immigrants a les polítiques d’un estat central “independent” de la ciutadania.

Amb la sentència de l’Estatut com a teló de fons, Minoves ha dit que “el concepte de ciutadania ha d’estar cada vegada més present” i que “tots tenim dret a decidir, treballem o no”. Minoves no ha deixat passar l'ocasió de criticar CiU per desmarcar-se, en la pràctica, de la Llei d’Acollida, un acord que els convergents van signar en el seu moment. També ha afegit que el seu partit reivindica tant el dret a la participació que “crida a les persones que no poden votar a fer-ho a les consultes” per la independència de Catalunya.

Una "democràcia coixa"
Lluís Esteve, responsable de l’àrea d’immigració d’ICV, ha aprofitat la seva intervenció per demanar més inversió en matèria social, de manera que es vegi que “els immigrants han fet créixer l’estat del benestar”. Esteve ha denunciat les formacions polítiques de dretes que “han posat en perill la convivència amb el seu discurs xenòfob i racista” i que “aprofiten la crisi per apuntar a l’immigrant com al culpable”.

Davant d’aquesta mena de discursos, de la persecució dels immigrants via empadronament o la prohibició del burca, ha opinat Esteve, “és fonamental respondre amb la participació organitzada dels nous ciutadans” en política, malgrat que ha considerat que “aquesta és una democràcia coixa” perquè no tothom hi pot votar.

Només en català no s'hi val
Qui ha escollit el to més proper i fins i tot ha fet broma ha estat Susana Clerici, advocada i secretària d’immigració del PPC. Clerici ha començat deixant clar el seu origen argentí i recriminant als organitzadors de la trobada (la Federació d'Entitats Peruanes de Catalunya) que la van convidar mitjançant una invitació que “només estava en català”.

De fet, Clerici ha fer bandera del tema de la llengua, intentant atreure la complicitat d’un públic majoritàriament castellanoparlant, davant del qual ha passat de puntetes sobre qüestions com ara la política en matèria d’immigració que el seu partit porta a terme, ressaltant, en canvi, “els valors que ens uneixen”, com ara “la llengua, la família i el treball”. Enrere va quedar el discurs de la seva ex companya de partit Montserrat Nebrera, quan es despatxava fa dos anys en un acte similar i defensava la idea que “cal construir alguna frontera, és un concepte purament físic el que no hi cabem tots”, perquè “oi que no volem ser Calcuta?".

"Tots els que viuen a Catalunya són catalans”
Les paraules que més han sorprès, però, vindrien després de la boca de Jordi Ibáñez, conegut al món associatiu immigrant per la seva participació en una entitat boliviana i membre de l’àrea d’immigració de CiU. Després del més que repetit eslògan “aquí no hi cabem tots”, que feia servir la seva formació fa només dos anys, i amb el precedent de la política municipal que porten a terme els convergents a Vic, Ibáñez ha dit sense embuts que “tots els que viuen a Catalunya són catalans”.

El representant de CiU ha animat, però, els immigrants a participar “plenament” de la vida política “anant a votar” i ha deixat caure davant l’auditori la proposta de prendre papers més actius en “entitats, associacions de veïns i AMPAS, perquè és molt important saber què parlen els fills”, tot referint-se a la llengua, però no pas a la possibilitat que la participació no passi només per anar a votar, sinó també per ser escollits.

Pensant en la carrera política
Entre l’auditori, però, pot ser era aquest l’objectiu més perseguit: les persones que han respost a la convocatòria a l’acte a títol individual es podien comptar amb els dits de les mans. La resta eren representants d’associacions d’immigrants, molts dels quals tenen, a més curt o llarg termini, i d'amagat o obertament, la carrera política com a objectiu per assolir.