Quan pensem en el terrible flagell de la fam en la infància, ens vénen a la ment imatges de nens i nenes africans. I és que els països amb majors índex de desnutrició infantil al món són Burundi, Tanzània, Zàmbia ... i Guatemala. Costa comprendre com és possible que un de cada dos guatemalencs menors de 5 anys pateixi desnutrició crònica .. Més d'un milió de nens i nenes que se'n va al llit amb fam cada dia. Costa comprendre perquè el menjar no escasseja a Guatemala ... per qui pugui pagar-lo.

La fam no para de créixer a Guatemala, des d'un 14% el 1990 fins al 16%, segons les dades més recents (2004-2006). La proporció actual probablement és significativament major, per la pujada del preu dels aliments en 2007/08, la crisi econòmica global, les intenses sequeres i la tempesta tropical Agatha. El rostre de la fam a Guatemala té un perfil clar: dona productora, comunitat camperola, població indígena.

La comunitat internacional ha augmentat aquests anys l'ajuda humanitària, i està bé. Però cal atacar a la vegada les causes estructurals que provoquen la fam i la pobresa. El 80% del terreny cultivable està en mans de només el 8% dels productors, el que converteix a Guatemala en el segon país del món amb més inequitat en la tinença de la terra. El 2006 l'aprovació de l'acord de lliure comerç amb els EUA va suposar l'eliminació dels aranzels als cereals procedents dels EUA, cosa que va obligar als pagesos locals a competir amb un blat de moro subsidiat en origen, i va acabar desmantellant la producció familiar de grans bàsics i multiplicant la dependència alimentària del país.

El Govern espanyol -el major país donant a Guatemala des del 2006- té una responsabilitat clara davant d’aquesta situació. Un repte pendent de la cooperació espanyola és l'atenció als grups vulnerables que cultiven en zones marginals o sense propietat legal de la terra. Normalment dones que practiquen agricultura de subsistència, que solen quedar exclosos dels programes de desenvolupament econòmic. Però un repte més important encara és ajudar a que es consagri el dret a l'alimentació. El Govern guatemalenc porta anys sense ser capaç d'enfrontar els poders locals que s'oposen a una llei de desenvolupament rural integral. Sense ella, la cooperació basada en el lliurament de llavors i fertilitzants no posarà fre a la crisi alimentària guatemalenca, que no és un problema tècnic, sinó polític. La societat civil organitzada en la campanya "Anem al gra" exigeix justícia econòmica. Què ofereix la cooperació espanyola?