La setmana passada, en ple Debate sobre el estado de la nación, Josep Antoni Duran Lleida, el president del grup parlamentari de CiU al Congrés, es va deixar fotografiar per El País mentre esmorzava. El cas és que la fotografia no va ser feta al restaurant de l'hotel on s'allotja, ni al bar del Congrés, o a qualsevol cafeteria propera. La foto es va fer, tal i com explicava el diari, a la seva suite d'un hotel que, vist el que es veia a la imatge reproduïda, era un establiment de cinc estrelles en la seva gamma alta. I el cas és que Duran feia patxoca i que més que el líder parlamentari d'un grup amb menys de 15 diputats, més aviat semblava el president de la República francesa esmorzant al palau de l'Elisi.

Precisament per això, no tinc gens clar que, un cop vista la foto reproduïda a les pàgines del diari, Duran Lleida estigui especialment satisfet d'haver fet aquest posat fotogràfic. Estic segur de que a molts dels que van veure la fotografia, ara els hi serà més difícil creure en la sinceritat de qualsevol discurs que pugui fer el número 1 de CiU a Madrid en el que ens parli de la crisi. Cada vegada que parli de la necessitat de que tots ens sacrifiquem i de que cal que els treballadors acceptin renunciar a alguns dels seus drets socials, pensaran en el luxós esmorzar en un hotel de luxe i, senzillament, desconfiaran d'ell.

A més hi ha una altra cosa: Està clar que Duran Lleida, a títol personal, pot anar a l'hotel que pugui i vulgui amb totes les estrelles que vulgui, però aquesta vegada es tractava d'un viatge professional en representació d'una federació de partits. I aquí, ens apareix la qüestió del finançament dels partits que viuen de les subvencions de l'Estat i dels donatius, suposadament, altruistes, procedents de particulars o empreses que opten per l'anonimat. Si el nivell de despeses dels nostres polítics passa per allotjaments en hotels de luxe, està clar que serà molt difícil que mai arribin a un acord per tal d'acabar amb l'anonimat d'aquests, donants que, molt discrets i prudents, prefereixen que ningú conegui la seva identitat.

P.S. Estic segur que esmorzars de luxe com el de la fotografia de Duran Lleida els han protagonitzat i protagonitzen altres polítics de tots els colors igualment criticables. El cas, però, és que aquests mai s'han deixat retratar com ho ha fet el líder de CiU al Congrés.