Diuen que la primera vegada sempre és difícil. Els nervis tenallen. Les inseguretats assalten per tot arreu. La inexperiència fa que la prudència es converteixi en un censor sense escrúpols. Però, el pitjor, la por escènica. El terror al ridícul.

El baptisme de foc de l'Oficina Antifrau ha estat una mica així. Una cosa semblant a un ‘gatillazo’. El primer tema en el qual es demana a l'Oficina que dictamini es queda a mitges. Apunta bones maneres però no culmina la feina. El seu informe sobre el cas Palau ha estat una visita de llocs comuns, de valoracions, de sospites, però poc més. Si l'Oficina Antifrau té fundats indicis ¿Per què no actua d'ofici i planteja el tema a la Fiscalia? ¿Per què afirma que hi ha sospites, però no anima a que siguin investigades? La veritat és que l'Oficina ha tirat la pedra i ha amagat la mà.

Ara la pedra es quedarà en mans dels polítics que se la tiraran al cap de manera contundent. Veurem les ferides que es fan els uns als altres. Però no aconseguirem saber com CDC va fer el seu agost amb la inestimable col•laboració dels gestors del Palau.

Tampoc m'estranya molt que aquesta sigui la conclusió perquè vivim en un país on un lladre de categoria que s'ha emportat uns 35 milions d'euros segueix al carrer, sa i estalvi, i un partit que es va dur unes bones sumes del Palau per potenciar el cant coral es permet parlar de transparència i d'honradesa. A sobre, ens volen fer combregar amb rodes de molí i fer-nos passar per tontos quan els fons de Ferrovial acaben on no han d'acabar, quan empreses que mai van treballar per al Palau li van facturar o quan un líder polític -Àngel Colom- es va endur la pasta per pagar les seves estridències. Això sí, tots ho van fer per Catalunya, i per Catalunya sembla que alguns ho tenen permès tot.