La sentència del TC ha estat rebuda amb indignació per molts sectors d'opinió. N'hi ha prou de veure la multitudinària manifestació del dissabte dia 10. Una de les cinc manifestacions més importants celebrades a Barcelona els últims 30 anys. El motiu que va unir tanta gent en la protesta va ser precisament el rebuig de la sentència sobre l'Estatut.

Després de l’èxit de la manifestació, ara correspon a les forces polítiques i a les institucions catalanes i espanyoles donar resposta completa a la indignació legítima, massiva i cívica ciutadana.

A casa nostra hauríem d'acordar de la forma més unitària possible la disconformitat explícita de la sentència, unida a un no menys explícit acatament de la mateixa. S’ha de recuperar el potencial d'autogovern contingut a l'Estatut que va ser ratificat pels catalans i defensar, en tots els àmbits i en tots els moments, els eixos fonamentals del catalanisme polític: la defensa de la realitat nacional catalana, l'autogovern de Catalunya i les seves institucions, la llengua i la cultura catalanes, el dret civil i la tradició jurídica catalana i un finançament just. El missatge de les institucions espanyoles també ha de ser inequívoc: el potencial de l'autogovern contingut en l'Estatut té perfecta cabuda al marc jurídic i polític definit per la Constitució de 1978.

Actuant així aconseguiríem refer el pacte estatutari i enfortir el pacte constitucional, avançar en una concepció plural i integradora d'Espanya i resoldre el problema polític causat per una dissortada i matussera sentència, que interpreta la Constitució de forma restrictiva, dictada per un TC en situació anòmala que ha acreditat de forma molt notable la seva falta de sentit d'Estat.

De no actuar així es multiplicarien els riscs: de desconnexió emocional entre Catalunya i Espanya, i també de fractura civil a Catalunya. Podem evitar-los perquè encara hi som a temps. Tant a Espanya com a Catalunya som majoria els autonomistes i els federalistes, i per això estic convençut que sabrem sortejar aquest obstacle.