La dreta nacionalista i els seus aliats mediàtics ha iniciat la gran campanya. Els socialistes catalans han apostat pel PSOE en contra de Catalunya, en contra de la unitat dels catalans. No han faltat veus que s'hi han sumat des de les files socialistes, segurament pensant que cal fer les llistes per a les properes eleccions. Tampoc han faltat a la cita del pensament les veus dels republicans, entestats en un colze a colze amb CiU per saber qui és més nacionalista i preocupats pels moviments de Laporta.

Segons tota aquesta amalgama d'opinions, els socialistes catalans són culpables de traïció per no votar a favor de la resolució "unitària" del Parlament, com si aquesta resolució fos un gran èxit, encara que s'assembla més a una sortida d'última hora per salvar els mobles. Són culpables de no trencar amb els socialistes espanyols, acusació que es defineix en una sola paraula: botifler. No es tracta tant de votar de manera unitària, es tracta de demostrar que els socialistes no són catalans per preferir un govern d'esquerres a Espanya. Són culpables de no fer-se l’harakiri públic.

Però, en són culpables? Crec sincerament que no. No han votat igual que el Partit Popular, principal culpable en origen de la situació. No han votat amb el PP com ha fet CiU, i, no oblidem, ERC. No han votat en contra de l'Estatut i no han votat una resolució que hauria servit per més aviat poc. Han votat a favor de tornar a obrir vies de comunicació amb el PSOE, que, no ho oblidem, és l'únic aliat que dóna suport, de vegades a contracor, a l'autogovern de Catalunya. Si volem avançar, necessitem suports més enllà de l'Ebre. Una altra cosa és pensar que si hi ha aquests suports no podríem justificar aquesta performance de esquinçar-se els vestits, dia sí i un altre també.

No obstant això, els socialistes semblen culpables. Els mitjans de comunicació que promocionen, sense cap tipus de pudor, el líder nacionalista han posat a treballar columnistes, tertulians –que viuen a costa també de la televisió pública–, i aprenents de Maquiavel disfressats de periodistes objectius per influir en l'opinió pública. I en els mitjans públics, que, ancorats en allò que es va anomenar la crosta, ara supuren nacionalisme, pàtria i independència pels quatre costats.

És a dir, per votar a favor de buscar solucions a una sentència centralista i vetlladora del nacionalisme espanyol, els socialistes són culpables. Els que no volen buscar sortides per a Catalunya, sinó que més aviat ens volen abocar a l'abisme, són els salvadors. Voten amb la dreta ultramuntana i a més n’estan encantats. Han trobat l'enemic extern que els permetrà agitar aquesta independència al ralentí que els pot donar la victòria electoral. Després la guardaran en un calaix. Ajudaran el PP a recuperar el poder i hi pactaran. Això sí, són uns patriotes. Tot ho fan per Catalunya. Igual que van ajudar a robar al Palau, o a Banca Catalana. Això sí, sempre per Catalunya. És com una patent de cors que ho permet tot. O això és simplement ser pirates? En fi, una cosa o una altra, ho justifica tot. Quin país!