ERC s'ha afegit a CiU i també vol un avançament electoral tan aviat com sigui possible. Diuen que això permetrà clarificar els espais polítics a Catalunya i possibilitarà que hi hagi un Executiu fort que governi d'acord amb les necessitats del país després de la crisi oberta per la sentència del Tribunal Constitucional.

Ja em permetran, però dubto que les eleccions aconsegueixin aquest objectiu si abans no s'ha produït un fet imprescindible per evitar que Catalunya segueixi immersa en aquest aquelarre de la confusió que fa temps que patim.

Per aconseguir que aquestes eleccions siguin útils al país, abans que res, caldria que les dues principals formacions, CiU i PSC parlessin amb tota la sinceritat del món als ciutadans i els hi deixessin ben clar quins són els seus objectius polítics per ara i pel futur. És a dir, a falta del referèndum que la Constitució espanyola no ens deixa fer, que els ciutadans puguin expressar quin model de país volen mitjançant el seu vot a un partit.

Cal doncs que, de la mateixa manera que els catalans sabem que ERC, Laporta i Carretero volen la independència perquè ells mateixos s'han encarregat de dir-ho ras i curt, i que el PP i Ciutadans aboguen per una Espanya amb autonomies light, ens cal que la resta de formacions polítiques catalanes ens deixin clar abans de les eleccions quin és el seu objectiu per tal que els votants puguin decidir el seu vot amb coneixement de causa sobre aquesta matèria.

Pel bé del país, sobretot de la salut mental dels catalans, Convergència hauria de deixar clar si des d'ara mateix començarà a treballar per assolir un Estat propi. Prou doncs de jugar a dir que s'està per la independència però que ara no és el moment. Si es vol la independència se li ha de dir a la gent que aquest és l'objectiu i, en tot cas, que l'únic dubte que es té, és sobre la data en que es podrà aconseguir.

Estic convençut també que hi ha molts catalans que volen que el PSC aclareixi el seu missatge. Si, com proclamen els socialistes catalans, són federalistes i reclamen que Espanya assumeixi la seva pluralitat i que Catalunya és una nació, han de deixar ben clar si consideren que també Catalunya és plural i que aquesta pluralitat ha de ser reconeguda per les institucions catalanes i no disfressada. Imagino que molts electors socialistes volen saber si, per tal de seguir governant, Montilla i els seus estarien disposats a assumir --com ho han fet fins ara-- determinades polítiques lingüístiques marcades pels seus socis republicans al Govern.

Per la seva banda, ICV-Verds també hauria d'arraconar la seva coneguda, i políticament molt correcte i còmode, defensa del dret a decidir, per deixar ben clar si en un hipotètic referèndum votaria a favor o en contra de la independència.

Ja sé que definir-se, arraconar les ambigüitats, té el risc de limitar el propi espai polític i, en conseqüència, de perdre votants, però, si de debò s'estimen tant a Catalunya com no es cansen de proclamar, ja seria l'hora de parlar clar als ciutadans i abandonar les mesquineses partidistes. Si no ho fan així, ja em diran per què ens cal que les eleccions es facin a l'octubre en comptes del novembre. A més, i salvant totes les distàncies, unes eleccions amb les propostes ben clarificades serien el més proper possible a una consulta popular sobre el futur de Catalunya.