La premsa espanyola ha agafat la bandera identitària per carregar contra la decisió del Parlament de prohibir els toros. Millor dit, per carregar contra la decisió del Parlament de prohibir el dret dels ciutadans d'anar a les curses de braus. Per retallar el dret individual dels ciutadans que lliurement volen anar als toros. Només recordo que no és obligatori.

Des de Catalunya es nega per activa i per passiva que la prohibició sigui conseqüència d'un debat identitari. Es diu que tot parteix d'un debat animalista que tracta de protegir els drets dels animals. No obstant això, el dret dels animals acaba a la plaça de toros. Res no es diu dels animals que són executats diàriament en escorxadors, perquè casualment els humans som carnívors. Però aquests animals no deuen tenir tants drets per a aquests animalistes. Els drets humans només són per als braus, que per altra banda sense curses deixaran d'existir. Res no es diu dels correbous o dels bous embolats. Aquests tampoc no tenen drets. Se'ls pot torturar i insultar. Aquesta és la prova del 9 del debat identitari. Per què ens estranya la reacció de la premsa de Madrid?

Tant els nacionalistes catalans com els espanyols han trobat una nova icona amb què llançar-se els plats al cap. Han fixat l'adversari per justificar els seus arguments. Res millor que tenir un enemic exterior per justificar les raons pròpies.

Els socialistes n’han estat còmplices, d'aquest desgavell. Primer, per deixar que aquest tema arribi a un debat parlamentari, com si no existissin coses millors per fer i discutir. Segon, per deixar que el debat identitari s'imposi al debat sobre les llibertats. Tercer, per deixar-se enganyar en aquest episodi nacional. Dic deixar-se enganyar perquè van pensar que, amb la llibertat de vot, CiU es dividiria. No ha estat així, evidentment, sinó que a més CiU ha aconseguit que els seus diputats taurins puguin salvar la cara en el seu territori evitant posar en perill el 'no' que perseguia. O és que es pensen que els 68 'sí', just la majoria absoluta, són casuals? Els aprenents de Maquiavel han rebut una rebolcada i queden en evidència davant l'opinió pública. Els culpables del resultat s'han anat ‘de rositas’ i han aconseguit el seu objectiu de posar el debat polític en el seu escenari més convenient. Resultat, el PSC ha obtingut una derrota política que va més enllà de la prohibició dels toros i CiU ha aconseguit moure els sentiments dels seus. Una bona recepta davant d'una convocatòria electoral. Està clar qui ha guanyat.