A l'exposició 'Antifotoperiodisme', amb treballs de 27 fotògrafs i artistes que qüestionen la professió i plantegen alternatives (La Virreina Centre de la Imatge, fins al 10 d'octubre)
Una reflexió sobre el fotoperiodisme durant el segle XX és l'objectiu de l'exposició 'Antifotoperiodisme' que acull La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, que es podrà visitar fins al 10 d'octubre. Un compedi d'imatges de 27 fotògrafs i artistes en què mostren la seva visió crítica del tractament que s'ha fet d'unes imatges, i el poder que han arribat a tenir, bàsicament preses en conflictes bèl·lics, catàstrofes humanes i grans esdeveniments. Noms com Renzo Martens, Clemente Bernard, Gilles Peress o Paul Fusco comparteixen espai en una mostra de diversos formats i estils comissariada per Carles Guerra i Thomas Keenan.
Martens va ser l'artista encarregat de retratar a través d'una pel·lícula com la pobresa al Congo aporta més diners que l'activitat econòmica existent, i com les imatges que reflecteixen aquesta pobresa valen més diners que els diamants o les explotacions agràries. A Martens li sembla "molt important" reflexionar sobre l'ús de les imatges ja que considera que fins ara s'havia cregut que mostrar una guerra era donar llibertat als que l'estan patint, però en canvi, les instantànies s'utilitzen com a arma de poder.
Per això, 'Antifotoperiodisme' recull 27 visions crítiques del fotoperiodisme. Carles Guerra, també director de La Virreina Centre de la Imatge, explica que el fotoperiodisme ha estat el gènere hegemònic del S.XX per conèixer guerres, desastres i catàstrofes que s'han patit. Guerra creu que els treballs que s'exposen "reflexionen i busquen alternatives per accedir a les notícies de la mà d'altres fotògrafs i artistes".
Treballs de totes parts del món
La major part de treballs exposats són recents, de les dues darreres dècades, i en destaca, per exemple, el recull de premsa del fotògraf navarrès Clement Bernard, que arran del desè aniversari del Guggenheim va voler exhibir una fotografia de la radiografia del crani de Miguel Ángel Blanco, mort d'un tret al cap per ETA, en una sèrie d'imatges que havia de formar part d'una exposició col·lectiva, 'Crónicas vascas'. La família del regidor del PP s'hi va oposar i Bernard va ser objecte de dures crítiques que ara ha recollit a través del que va publicar la premsa el 2007.
També hi ha treballs que reivindiquen l'existència de pobles sense estat, com el recull de l'ocupació israeliana que fa Ariella Azoulay, o Susan Meiselas, que retrata la situació del Kurdistan. El treball més antic és el del fotògraf Paul Fusco, que el 1968 havia de retratar per a 'Look Magazine' el funeral de Robert Kennedy, però que va acabar fent 2.000 diapositives des del tren que transportava el fèretre a tota la gent que es volia acomiadar de Kennedy.
Imatges que mobilitzen l'opinió pública
Segons Guerra, és important perquè les imatges han construït l'opinió pública i acaben establint una "noció de veritat, d'apropament a l'esdeveniment", i es crea una imatge amb un efecte comprovat que té per objectiu "mobilitzar la nostra opinió". Per tant, diu Guerra, és important analitzar "les qualitats" d'aquest tipus de "cobertura mediàtica", basada en la figura "èpica" del fotògraf de guerra.
L'arribada de les noves tecnologies a l'abast de la societat civil ha canviat el concepte de fotoperiodisme. El fotògraf ja no és l'únic privilegiat que accedeix als esdeveniments, sinó que ha de competir amb totes les càmeres de fàcil ús que capten moments concrets i sovint, converteixen el seu usuari en fotoperiodista ciutadà. S'ha provocat, així, una renovació de la fotografia contemporània que ha obligat els fotògrafs professionals a replantejar la seva feina.
'Antifotoperiodisme' també comptarà amb activitats complementàries com la projecció de la pel·lícula de Renzo Martens, 'Episodi 3', o la conferència a càrrec d'Ariella Azoulay 'Actes d'estat: una història fotogràfica de l'ocupació israeliana', que tindrà lloc el 8 de juliol.
Exposició 'Antifotoperiodisme'
Del 6 de juliol al 10 d'octubre'10
La Virreina Centre de la Imatge, Palau de la Virreina (La Rambla, 99), BCN
Horari: dimarts-diumenge i festius, 12-20 h. Dilluns no festiu tancat
Entrada gratuïta
+ info: Web La Virreina Centre de la Imatge