Estem en una democràcia inacabada. Formalment i realment. I és la causa principal dels nostres problemes, estructurals com a país i de convivència ciutadana.

Democràcia inacabada, fonamentalment, per l'escassetat de demòcrates de veritat. De ciutadans respectuosos de la llibertat dels altres, de la justícia amb els altres i disposats a acatar les regles de joc col·lectiu dictades per la voluntat lliure, responsable i clarament majoritària. Sense això no és possible una democràcia.

Democràcia inacabada, també, per la inexistència d'una Constitució més oberta i prou flexible per adaptar-se als signes clars dels temps, que és el mateix que a les noves voluntats legítimes de modernització social, desconcentració i descentralització, sense perdre la vertebració, necessària per a la bona governació, en l'ordenament jurídic i en la mútua solidaritat entre ciutadans i pobles.

I democràcia inacabada, per no haver assumit bé les diferents institucions, legislatives, judicials i executives, en els seus diferents nivells (estatals i autonòmics), el seu paper essencial de ser part integrant de l'Estat democràtic de dret, pactat, en circumstàncies excepcionals, pels representants dels diversos sectors i tendències en el seu moment i amplíssimament ratificat pel poble sobirà.

Els desafiaments o insubordinacions als principis bàsics constitucionals, per part de les institucions, que són peces integrants de l'Estat, són mostres clares d'immaduresa democràtica i de deslleialtat jurídica. Diguin politització partidista en les seves funcions, intents de declaració unilateral d'independència o col·locar 'de boquilla' "moralment fora de la Constitució", que no és sagrada ni intocable, sinó reformable i substituïble. Però, no acatar, mentre estigui vigent, és sembrar el desordre jurídic i la confusió social. El camí del caos i de la revolta.

Acabem la nostra democràcia inacabada. Començant per assumir de veritat els valors democràtics.