Pels carrers de Dubrovnik i per la carretera (tan sols n'hi ha una) que va de dalt a baix de la Costa Dàlmata de Croàcia, aquests dies es poden veure molts cotxes amb matrícules dels països que formaven la desapareguda República de Iugoslavia. Cotxes que van plens d'eslovens, de bosnians, de serbis, de gent de Montenegro, visitants que junt amb d'altres europeus, van de botigues, a banyar-se a una costa impresionant a la que, ai las!, no hi ha gairebé cap platja de sorra, que s'allotgen als seus hotels i que omplen els seus restaurants.

Aquest dies veien els cotxes que circulaven per la Costa Dàlmata de Croàcia, es feia difícil de creure que fa poc més de 10 anys aquesta mateixa gent lluitava a mort entre ells --i hi van morir molts milers de persones--, i tots plegats, encara que alguns més que d'altres, feien autèntiques salvatjades --i n'hi van haver moltes de salvatjades--. Ara, a l'estiu del 2010, a primera vista, sembla com si hi hagués una voluntat gairebé unànime, d'oblidar el passat i mirar cap endavant buscant compartir les moltes coses (sentimentals, culturals i econòmiques) que encara els vinculen. Així, a qualsevol bar, als supermercats de Croàcia, de Montenegro o de Bosnia i Herzegovina, pots veure com els productes alimentaris, les begudes i molts altres productes, acostumen a estar etiquetats pensant en la seva distribució en qualsevol dels països de la desapareguda Iugoslavia.

Moltes vegades, quan des de Catalunya es fan plantejaments a favor de la independència, es recorda la tragèdia dels Balcans i el perill de repetir aquests desastres entre nosaltres. No sé si mai a aquest país hi haurà prou nombre de gent per fer viable la seva independència, però si arriba aquest moment, els qui manin a Catalunya i a Espanya haurien de ser prou conscients del que va passar a Iugoslàvia i el que passa ara, per evitar la part bèstia, la de l'enfrontament, les morts i les salvatjades. Al cap i a la fi, potser si que passat el trauma de la ruptura, amb la separació, els uns i els altres, com ha passat als Balcans, ens tornem a acostar i compartir les moltes coses (sentimentals, culturals i econòmiques) que tenim en comú els habitants d'això que ara és l'actual Espanya.

Es clar que el diàleg no sempre és fàcil. Sempre hi ha qui prefereix el joc ras i la coça al cap. Com passa amb el propietari d'una botiga de souvenirs que en el carrer principal de Dubrovnik encara exhibeix una samarreta del temps de la guerra entre serbis i croates en la qual es veu dibuixat un avió de la OTAN dels que anaven a bombardejar Sèrbia i la frase: "OTAN no et preocupis, Croàcia és amb vosaltres".