Educat en una cultura africanista i, per tant, de resavis colonialistes, l'ex President Aznar ha mantingut amb el Regne del Marroc una actitud recelosa i distant, que va provocar nombrosos desacords durant els seus vuit anys de mandat a la Moncloa. No és que la monarquia alauita sigui un angelet coronat, però aquesta és la representant legal d'un estat sobirà, amb el qual hem de tenir unes relacions "convenients", una cosa que, per a l'amic de Bush, hauria de ser una obvietat, però que desgraciadament no ho és. I el pitjor és que després del de Perejil encara no ha après res. La seva entrada i sortida de Melilla, en un moment de tensió social i política, no és un acte de patriotisme o de valor personal, sinó una fantasmada impròpia de qui ha tingut a les seves mans les responsabilitats de les nostres relacions internacionals. L'anar a la ciutat espanyola i arreglar-se l'assumpte a l'instant, significa, ni més ni menys, que les autoritats marroquines senten per ell un menyspreu incurable. La falta de respecte que Don José María ha demostrat pel govern del seu país ens fa comprendre que és el pitjor president de la Democràcia, incapaç d'estar en el seu lloc i, per tant, amb ganes de tutelar-nos a tots com si fóssim una "colla d'irresponsables" que, sense la seva saviesa popular, caminem perduts per l'estret de Gibraltar. ¡Pobre Rajoy, la que li espera, si arriba a la Moncloa!