27/08/2010
El pacte
Manuel Fernando González
La dreta catalana i la dreta espanyola tornen a parlar de pacte. No és que sigui una sorpresa, però aclareix bastant el panorama electoral. Segons la Senyora Camacho, tan sol la convocatòria d'un Referèndum, un escull fàcil d'evitar per a Artur Mas, aplanaria el camí perquè els vots populars recolzessin al futur president convergent. No està malament el plantejament, és lògic i democràtic. Quan els catalans anem a votar, ja haurem oblidat la manifestació multitudinària contra el PP, perdó, contra el Tribunal Constitucional, i els socialistes, que són els únics que defensen l'Estatut i han doblegat la mà a Zapatero, seran abandonats, fins i tot, pels seus propis electors. Així de fàcil i així de clar. I la part independentista del partit que va fundar Pujol? Doncs, callarà, perquè el primer és el primer, o sigui: aconseguir el poder, des del qual després prendre altres decisions més patriòtiques. Una estratègia, on la ideologia passa a segon pla i l'ètica ni es menta a la Casa Comuna del nacionalisme. Els que recordem com Joan Raventós va perdre les primeres eleccions, en les quals era favorit, vam aprendre una sola cosa: no s'ha de vendre l'ós abans de caçar-lo.