És igual la data, estem ja en campanya electoral i només, els que no les tenen totes amb si, busquen que el President els digui allò que més els convé. És un dret presidencial, el de triar el dia de les votacions, i així ha estat sempre. Que se sàpiga, Jordi Pujol va convocar les eleccions quan li va semblar oportú, i avui ningú recorda el per què ni el com va prendre lliurement les seves decisions, que ningú va discutir. Se li veu massa el plomall a la Senyora Camacho, per posar l'exemple més sorollós, que, a força d'entusiasme i males maneres, exigeix no se sap que, ni amb que fi, ja que els mals resultats que obtindrà el seu partit no tenen punt de comparació amb els que els seus companys trauran a les generals. O sigui, que a força d'armar gresca, tracta d'amagar un fracàs polític monumental, en una societat que només ha conegut als peperos pels seus fets, tots dolents per a una Catalunya que encara segueix sense comprendre la traïció de les hosts del carrer Genova en impugnar un Estatut que havia aprovat la ciutadania. Som tan tolerants en aquesta nació sense estat, que fins i tot permetem que els nostres enemics ens vinguin a donar lliçons de democràcia, mentre utilitzen els ressorts de l'Estat per fer-nos la guitza. Així que esperem tranquil·lament que vingui el Papa, deixem a Guardiola que jugui el seu Barça-Madrid, que aquest any és especial, i anem a les urnes a triar el que creiem millor per a les nostres famílies i per al país. Que res ni ningú pertorbi el nostre bon criteri i pacífica convivència.