26/08/2010
La tragèdia afganesa
Manuel Fernando González
Aquesta calor asfixiant no porta amb si més que males notícies. L'assassinat en el llunyà Afganistan de dos guàrdies civils i el seu intèrpret, a les mans d'un infiltrat talibà, ens retorna a primer plànol un conflicte interminable, en un país de guerrers i contrabandistes, que només volen viure sota el comandament dels seus caps de tribu, que a Amèrica del Nord passarien perfectament per capos de qualsevol de les màfies existents i amb els quals Puzzo escriuria, sense cap dubte, una versió fonamentalista de Il Padrí. Estem allà perquè la societat occidental ha decidit jugar-se-la per la democràcia inexistent i també perquè és zona de pas d'uns recursos energètics que han d'explotar-se a Uzbekistan, i Tadjikistan. Un pastís del que no gaudirem els espanyols, ni crec que tampoc països com França i Estats Units, molt interessats en el tema igual que els russos Per si no fos poc, a un dels seus veïns, Pakistan, els amarguen la vida sent la seva frontera proveïdora natural dels suïcides d'Al-Qaida que, tenint als seus caps tan a prop, reben instruccions directes per acabar amb la vida de tot occidental que se'ls posi a tir. I en aquest fregat estem ficats de ple. No podem anar-nos, perquè ens convertiríem en uns pàries de la política internacional, però tampoc poder-nos quedar-nos molt temps, perquè no tenim recursos, ni econòmics ni humans, per romandre a la zona indefinidament. L'assassinat dels nostres guàrdies civils és, a més, especialment dolorós, perquè actuaven en aquest desgraciat país en qualitat d'instructors d'un alumne que, al final, va resultar ser un terrorista que va passar completament desapercebut per als seus compatriotes i per als nostres propis policies. Una desgràcia, que no serà l'última i que ens costa cada vegada més assimilar com a conseqüència d'una missió de pau perillosa, encara que aquesta tingui el plàcet de l'ONU, de l'OTAN o del mateix Vaticà. Són dos crims absurds, inútils i que serveixen de molt poc per aconseguir una pau duradora, desoladora veritat que avui dia ja gairebé ningú discuteix.