Carretero volia a Laporta com a guinda per al seu projecte. Però, finalment i prèvia rendició incondicional, com a molt pot aspirar a integrar-se subordinadament a Solidaritat Catalana per a la Independència.

No obstant això, té raó Carretero quan diu que Laporta li ha copiat el discurs. Solidaritat Catalana és una fotocòpia de Reagrupament. Però a qui li importa?. Reagrupament no ha aconseguit fer-se un lloc en les enquestes i Laporta ho aconseguirà.

La raó és simple. Vivim en un món en el qual predominen els personatges mediàtics. Laporta pot compartir plató amb la Belen Esteban, la reina de les audiències, sense desmerèixer, però Carretero avorreix a les ovelles. Carretero és un doctrinari, mentre que Laporta és un pragmàtic simpàtic i amb molta barra. Carretero quan perd els papers diu que la Presidència del Barça és més important que la Presidència de la Generalitat, i que oferirà Catalunya com a pàrquing al exèrcit nord-americà; Laporta es baixa els pantalons, es banya en xampany francès o exhibeix les seves noves conquestes.

Laporta és advocat i ja se sap com som; Carretero és un metge de Puigcerdà. Carretero té imatge de perdedor. Laporta de guanyador. L’ex president blaugrana és un producte del nostre temps, mentre que Carretero es un polític de fa un segle. No hi ha color. L'expresident blaugrana goleja Carretero sense baixar-se de l'autobús.