Les declaracions del Conseller Huguet, posteriorment matisades pel Govern, en el sentit que s'exigirà el nivell C de català als professors universitaris, han desencadenat una polèmica molt il.il·lustrativa. La mesura va merèixer la primera pàgina d''El Mundo' però, en contra del que va passar en altres "denúncies" sobre temes lingüístics en què ningú no en va fer ressò, en aquesta ocasió, des de Catalunya, s'hi han produït crítiques al Govern. Fins i tot de dirigents nacionalistes. Especialment cridanera m'ha resultat la reacció de Sala i Martín. Després de declarar que si ha de passar un examen de català deixarà la Universitat, el cridaner economista ha escrit un impagable article a 'La Vanguardia'. Com a bon ultraliberal, Sala i Martín divideix la societat entre elits, (on s'inclou ell i els professors universitaris) i la massa. La massa té obligacions, l'elit, drets. Els immigrants no volen aprendre català i ens desnaturalitzen. Els professors ens enriqueixen i no estan per perdre el temps estudiant català. Per treballar en la construcció, recollir fruita o assistir a gent gran és imprescindible adaptar-se al lloc. Per impartir classes no és necessari saber la llengua autòctona. La ciència és universal i el talent cal atraure'l pagant-lo bé i no posant-hi traves localistes. A la Universitat no s'hi va a aprendre a llegir i escriure. Se suposa que a la recollida de maduixots, sí.

Els lectors d'aquesta columna coneixen la meva opinió sobre aquest tema. Estic a favor de la immersió lingüística però amb una més gran presència del castellà quan sigui necessari, per garantir un adequat coneixement d'aquesta llengua, en benefici no de la llengua, sinó de donar les majors oportunitats als nostres fills. No combrego amb les sancions ni amb les imposicions, que considero inútils i discriminatòries. Però francament em sembla més lògic exigir que sàpiga català una persona que vol una plaça permanent a la nostra Universitat que demanar-ho al pakistanès del súper. Entre altres coses, perquè l'esforç que ha de fer un senyor amb carrera, acostumat a estudiar i se suposa que amb un alt nivell cultural, és infinitament inferior al que ha de fer un immigrant que moltes vegades és analfabet en la seva pròpia llengua materna.

Però bé, ja se sap que hi ha molt nostàlgic de la democràcia censitària.