Som un país estrany, han passat més de setanta anys des que acabés la Guerra Civil i, encara, milers dels nostres compatriotes dormen a les cunetes o en els barrancs més ombrívols, on van ser enterrats de matinada, després de ser vilment assassinats pels seus enemics, els que després van guanyar la contesa. Val que hàgim acceptat un acord per portar la democràcia, però que permetem que el que queda de l'altra Espanya segueixi tan tranquil·la, no posant gens de la seva part perquè fills i néts dels desapareguts puguin identificar als seus i donar-los un enterrament digne, és escandalós i, sobretot, incompatible amb la decència i la bona consciència. Que Catalunya i el seu Govern, com podran llegir avui en el nostre diari, marquin la diferència en positiu, ens omple d'orgull i ha d'avergonyir als hereus naturals del franquisme -especialment als populars-, que són el millor exemple de com se li posen pals a la roda, de manera descarada i injusta, de la imparable recuperació de la memòria històrica, que hem de fer possible entre tots i que cada dia troba menys jutges, aquesta és una altra, que estiguin disposats a fer complir la llei i prendre la iniciativa que els correspon. Però, a qui o a què tenim por?