'El mapa i el territori', l'última novel·la de l'escriptor francès Michel Houellebecq - que sortirà a la venda dimecres 8 de setembre - compta amb paràgrafs íntegrament copiats de la Wiquipedia en algunes de les Seves descripcions, segons denúncia la web 'Slate.fr'.

Així, l'autor francès podria haver fet una mica més que inspirar-se en les descripcions de l'enciclopèdia lliure, arribant fins i tot a reproduir el seu text sense canvis en diverses ocasions al llarg de la seva última obra. En concret, els suposats passatges plagiats són els relatius a les descripcions de les mosques domestiques i la ciutat de Beauvais, així com el fragment en que retrata el polític francès Frédéric Nihous.

La pàgina web francesa indica que el fet no és tan sorprenent en la prosa de Houellebecq, que sol incloure en els seus textos descripcions de llocs, personatges o, fins i tot, conceptes científics.

L'editorial Flammarion, que ha dut a terme la publicació de la novel·la, ha assegurat a la pàgina web que no hi ha cap plagi al text, ja que afirma que l'escriptor només "utilitza registres reals i llocs web oficials com a matèria primera literària que, després d'haver retocat, Inclou, de vegades, en les novel·les ".

"Si alguns paràgrafs poden semblar copiats 'paraula per paraula', es tracta de curtes cites que no poden constituir de cap manera un plagi, la qual cosa seria una acusació molt greu", afegeix.

Difícil emprendre accions legals
Des de Wikimedia França, associació vinculada a la Fundació Wikimedia, que està darrere de la versió francesa de Wikipedia, qualifiquen aquests fragments aparentment copiats com una 'banalitat editorial'.

A més, a Wikipedia li resultaria molt difícil emprendre accions legals contra l'escriptor, a causa que els seus textos són fruit de l'escriptura col·laborativa, es publiquen sota la llicència Creative Commons i són reproduïbles amb finalitats comercials, sempre que se citi Wikipedia.

No obstant, Houllebecq no cita Wikipedia en cap moment, la qual cosa no fa més senzill acudir als tribunals, ja que no existeix un autor concret que pugui sentir-se agreujat, a causa del caràcter col·lectiu del text.