La intenció de la Generalitat d'exigir coneixements de català als professors universitaris ha encès la metxa de la polèmica a Catalunya. El Govern justifica la seva decisió tot assegurant que vol fer un pas en la normalització de la llengua catalana al territori. Però les veus crítiques que arriben des del sector universitari deixen de manifest un dilema: ¿què és millor: contractar professors que sàpiguen català o els primers en el seu camp, sàpiguen o no aquesta llengua?

El conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet, va anunciar el passat 30 d'agost a 'Els Matins' que el govern català volia aprovar un decret segons el qual els professors universitaris que impartissin classes a Catalunya acreditessin, com a mínim, el nivell C de llengua catalana. En realitat, el decret no exigiria exactament aquest títol, però Huguet no va matisar-ho. 

El tripartit aposta per la normalització del català al territori. No obstant això, l'anunci d'Huguet va originar el rebuig d'alguns sectors, que van veure la intenció de la Generalitat com una amenaça. L'endemà de les seves declaracions, el diari 'El Mundo' va titular a la portada: "Un tripartit agònic imposa saber català als catedràtics". Segons el diari, el govern de José Montilla volia recuperar un decret rebutjat el 2006 per dificultar l'accés de professors de fora a Catalunya.

Repercussions a la resta de l'Estat
La portada de 'El Mundo' i la repercussió de la notícia a la resta de l'Estat espanyol han reobert els últims dies el debat sobre la presència del català, no només en el sector de l'ensenyament, sinó sobretot en l'àmbit polític. I és que hi ha qui veu en aquesta intenció del tripartit un altre signe de rebuig a Espanya, equiparable a la prohibició de les corrides de braus a Catalunya.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, l'ecosocialista Francesc Baltasar, va haver de matisar que el decret llei que prepara el Govern no suposaria l'exigència del nivell C de català a tots els professors universitaris. Segons Baltasar, el decret "fa referència als professors que vulguin optar a una plaça fixa" i determina que han d'acreditar que saben català, i no el nivell C o un equivalent, com s'havia dit.

Amenaces de professors
Però aquests canvis que vol introduir el Govern en les universitats catalanes van ser vistos amb recel per alguns professors, que els veien fins i tot com una ofensa. És el cas de l'economista Xavier Sala i Martín, que va amenaçar de deixar la Universitat Pompeu Fabra si havia de fer un examen per acreditar que sap català. Sala i Martín, que és professor d'Economia a Columbia, ha assegurat que en 25 anys als Estats Units mai li han exigit cap nivell d'anglès.

La reacció de professors com Sala i Martín no han agradat gaire a les files d'ERC. El president del Parlament de Catalunya, el republicà Ernest Benach, ha afirmat en aquest sentit que les crítiques al decret que prepara el Govern són "un insult cap a Catalunya", perquè no és més que un altre pas en la normalització del català. "Estic fart que cada cop que intentem fer un pas cap a la normalitat com a país, se'ns discuteixi", va dir la setmana passada una entrevista a l'ACN. Benach va reconéixer quedar "al·lucinat" amb les declaracions d'alguns professors i va recordar que "no s'estan demanant doctorats en filologia catalana".

Què diu el decret?
La polèmica per l'ús del català a les aules va esclatar al voltant d'un decret que sembla que poca gent s'havia llegit, ja que el text diu que els professors actuals fixes quedarien exempts d'acreditar el coneixement del català, igual que els visitants i emèrits. Només els nous docents fixos que vulguin traslladar-se per ocupar una plaça o promocionar-se haurien d'aportar un títol oficial de català o fer cursos a les universitats. D'altra banda, els professors amb un contracte temporal d'associats i els lectors tindrien fins a dos anys per acreditar que saben la llengua.

El president de la Generalitat, José Montilla, a qui l'oposició sempre ha acusat de no tenir el nivell C de català, ha defensat l'aprovació del decret llei que preveu el Govern. El socialista va reconèixer ahir que s'obligarà tots els professors universitaris a tenir un nivell de català equivalent al C. Però es farà de manera que la llengua no sigui "un element dissuassori" perquè els professors estrangers no deixin de venir a Catalunya.

En qualsevol cas, Montilla va dir que aquest canvi és un acord que haurà de fer-se "de la mà" de la comunitat universitària. D'aquesta manera, espera que els millors professors segueixin venint a Catalunya a donar classe. Però també que els que s'hi vulguin quedar d'una manera estable sàpiguen català.

El català a les aules universitàries
La realitat és que el sector universitari ha estat sempre flexible amb l'ús del català, perquè si s'exigeix a tothom, es pot perdre la col·laboració d'alguns professors de renom. La majoria d'universitats catalanes contracten els professors perquè són bons en la seva matèria, no perquè tinguin un coneixement perfecte de la llengua. Però aquest "desequilibri" entre les classes que es fan en català, castellà o anglès, precisament, és el que enriqueix la universitat, explicava el catedràtic d'Ètica de la Universitat de Barcelona, Norbert Bilbeny, ahir a 'El País'.

El mateix diari recordava ahir, en un extens reportatge, que el debat sobre l'ús del català a les universitats s'està donant sobretot a l'àmbit polític. Segons una enquesta realitzada el 2008 per vuit universitats catalanes, al 49% dels estudiants catalans els era igual la llengua de les classes que rebien a la universitat. El 42% del total preferia el català i el 7%, el castellà. És cert que hi ha hagut alumnes que han exigit més classes en català, però han estat una minoria.

Opinió relacionada: "Sala i Martín no vol examinar-se". Francesc Moreno.