Amb alguns passos previs al mes d'agost, el curs polític s'inicia avui realment a tot gas. El trimestre està molt lluny de ser tranquil. La primera cita, la vaga general. Amb ànim d'escalfar l'ambient, en uns dies al Congrés dels Diputats aprovarà la reforma que excitarà a les organitzacions sindicals i les carregarà de raons per tirar endavant una aturada general. No obstant això, molts ciutadans es plantegen un interrogant. Què fer el 29 de setembre? La reforma deteriora les condicions laborals però alhora evita que la llei de la selva imperi a plaer. La reforma, juntament amb els ajustaments, constreny l'estat de benestar però no ho destrueix com la dreta conservadora pretén fer aprofitant les circumstàncies.

La segona cita, les eleccions catalanes amb CiU mirant de reüll a la fragmentació de l'electorat nacionalista i el PSC intentant ajuntar un pòquer de triomfs que li permeti remuntar en les enquestes. De moment, les peces es mouen. Montilla se’n va a la Xina i tanca un gran acord perquè una multinacional d'aquest país s'instal•li a Catalunya i crea milers de llocs de treball. CiU també diu la seva. Juga a moderació i independentisme a la vegada, i vol que caigui el govern Zapatero a Madrid. Vol que torni el PP i per aconseguir-ho no dubta a demanar als nacionalistes bascos que no donin àrnica en els pressupostos. La dreta sempre s'entén. El poder és el poder. El tema identitari és fantàstic per revifar ànims, però al final l'objectiu és el govern. Mas al Palau i Rajoy a la Moncloa. Aquesta sembla ser l'estratègia encara que la mona es visteixi amb seda independentista.

La pilota està a mans del PNB que està disposat a fer el llit a Patxi López a canvi de donar oxigen a Zapatero en els pressupostos. Patxi avisa que estarà a l'aguait però és conscient que els d'Urkullu li guanyaran per la mà. La necessitat estreny però no ofega, ha de pensar. Ni socialistes ni penebistes volen eleccions, i això uneix molt, per molt que digui CiU.

A sobre, la situació econòmica millora però no prou. El dèficit de l'estat millora però l'atur no es recupera. La inestabilitat reina per tot arreu, també en el regne jeràrquic dels partits. Camps continua posant travetes al líder Rajoy i les primàries madrilenyes socialistes treuen el son a més d'un. Amb aquests problemes de fons, els grans partits espanyols estan preparant les seves estratègies tenint en compte les enquestes. Els ciutadans donen la victòria al PP però no es creuen Rajoy. El suspenen i amb molt mala nota. El PSOE perd més del 40% dels seus electors que tenen un cabreig generalitzat. També és suspès sense embuts. Potser algun dels partits espanyols hauria de pensar en canviar de líder. El primer que ho faci es pot garantir una victòria electoral. Una tercera contesa Rajoy-Zapatero pot no produir-se. Aquesta expectativa és l'únic positiu del trimestre amb la que se'ns ve a sobre.