La ràdio torna a brillar en tota la seva esplendor. La nova programació ha portat al dial grans programes, els comunicadors i comunicadores dels quals intentaran fer-ho millor que l'Estudi General de Mitjans que els controla de forma injusta i fins i tot arbitrària. Aquest any els oients de centre dreta han recuperat Buruaga, qui, en companyia de Pedro J., intentarà fer oblidar Federico Jiménez Losantos, molt restringit de cobertura en la seva Esradio, però que, per poc que el deixin, també escalfarà el pati amb els seus improperis contra el Director d'El Mundo, al qual considera un traïdor. Carlos Herrera serà el rei sense corona, circumstància que viurà el de Cuevas de Almanzora com ja la va viure fa uns anys Luis Del Olmo quan va abandonar la COPE per anar-se'n a Onda Cero. Una bona brega que algun dia explicaré en algun llibre, i la màgia de l'incombustible locutor va col•locar les coses en el seu lloc i el 'berziano' va ocupar el lloc que li corresponia, en detriment del gran Iñaki Gabilondo. Com la felicitat no dura sempre i l'equip de Protagonistas es va adormir sobre els llorers, animat per les intrigues palatines del seu Cap, el basc de la Ser va tornar a liderar els matins fins que algun ximple el va enviar a podrir-se a aquest invent anomenat Cuatro. Des de llavors, Francino és el que més s'escolta a l'estat i, no obstant això, gairebé ningú ens ho creiem del tot, perquè la gràcia d'Herrera, un radiofonista criat en la vella i estimada Radio Miramar, d'on també van sortir Encarna Sánchez i Julia Otero, ens té absorbit el coco, a força de fòsfors i genialitats de tot tipus. Félix Madero, el company actual de Del Olmo, lluita des d'una cadena amb mala cobertura i pitjors idees per obrir-se camí entre l'audiència a hores molt primerenques, però ho té molt difícil perquè, primer, no aconsegueix que Don Luis se li jubili per fer tot sol el programa, i després, perquè és més periodista que comunicador, una cosa més que indispensable en la ràdio comercial.

A la tarda, s'han quedat soles Gemma Nierga i Julia Otero. De moment, la de la Ser ha ocupat el lloc que tènia la monfortina que, com tots sabem, va ser defenestrada pel Partit Popular amb l'ajuda de Pujol un agost memorable, història sobre la qual també caldrà escriure llargament. Aquest any Julia ha apostat perquè l'acompanyi Javier Sardá, cosa que l'honora i afegeix morbositat a un programa molt bo i que sona a Catalunya pels quatre costats, per a bé i per a mal. I aquí m'aturo per no avorrir-los. De la nostra gent els escriuré un altre dia, per no barrejar xurres amb merines, que després algun llest ho interpreta a l'inrevés i no mereix la pena enfadar-se. Ja m'entenen…