Finalment, el Departament d’Educació ha dit que convocarà oposicions per al professorat de Secundària, Cicles Formatius i Escoles d’Idiomes. Altres anys, la convocatòria sortia al DOGC a principis de gener, però amb el canvi de govern això s’ha retardat. El retard és molest però no greu. El que sí és greu és que el Departament ha decidit proposar un 60 % menys de places del que estava previst, signat i pactat, des de feia quatre anys. El Departament al·lega restriccions pressupostàries i que la Llei de PPGG de l’Estat per a l’any 2011 obliga a aplicar el 30% de la taxa de reposició de places públiques. La crisi, altra vegada, té la culpa de tot.

Però això no és més que una excusa, ja que estem parlant de places de professors i professores que ja estan treballant i que hauran de continuar fent-ho, per tant, no implica ni un augment de treballadors/es ni un augment del pressupost. L’única cosa que implica és que totes aquestes persones continuaran treballant com a professorat interí, fent la mateixa feina, però sense poder tenir una plaça fixa, el que és perjudicial per aquest professorat, però també pels centres que no poden acabar de tenir mai un equip docent estable.

El professorat interí i substitut que vol continuar treballant a l’educació s’ha de preparar les proves de les oposicions al mateix temps que està impartint classes, la qual cosa implica que molts i moltes hauran fet un sobreesforç que ara serà inútil, ja que no hi hauran les places que s’havien anunciat. Això és una manca de respecte per tot aquest professorat i és també una manera de tancar la porta als i a les joves que han acabat la Universitat i que vulguin dedicar-se a l’ensenyament. En un moment en què l’atur juvenil és ja insostenible, no sembla que augmentar-lo sigui una bona manera d’afrontar la crisi.

En aquest moments hi ha 9.750 interins/es, entre primària i secundària, que estan treballant, alguns des de fa més de 10 anys. Això vol dir que un 13% aproximadament no pot tenir una plaça fixa en un centre educatiu. Fa quatre anys, aquest percentatge era aproximadament d’un 20%, xifra totalment inviable, i per això es va pactar un període de transició per poder disminuir el nombre d’interinatges. Aquest període s’acaba aquest any, sense que s’hagin ofert totes les places d’oposicions que s’havien previst i pactat.

Per què, doncs, el departament es nega ara a convocar totes aquestes places que ja estaven pactades i que són necessàries pel bon funcionament del nostre sistema educatiu públic? Per què el departament vol mantenir al professorat en condicions d’interinatge enlloc de funcionaris/es? No hi ha una resposta clara.

En diferents mitjans hem sentit que al nostre país tenim un excés de funcionariat i que això és negatiu, però això tampoc és veritat. Espanya és el país de la UE que té el nombre més baix de treballadors/es públics: 6,5%, molt inferior al 14% de Suècia, el 10 % de França, el 17% a Dinamarca o el 12% a Finlàndia, tots ells països de gran eficiència econòmica i educativa. I Catalunya no és una excepció dins de l’Estat Espanyol.

Hem sentit, també, a portaveus del nou govern de Catalunya, que cal promocionar els serveis privats (sanitat, pensions, etc.). És aquest l’objectiu de la nova conselleria d’educació, disminuir, encara més, les places públiques d’ensenyament i transferir l’alumnat als centres privats concertats? Es tracta, amb l’excusa de la crisi, d’augmentar els privilegis dels centres privats? Això seria un autèntic disbarat. Els països amb millors nivells educatius tenen una xarxa pública molt àmplia i molt superior a la de Catalunya. I en temps de crisi el desitjable fóra justament el contrari, disminuir progressivament els concerts educatius i dedicar els diners públics als centres de titularitat pública, que són els que més poden ajudar a pal·liar les desigualtats i a afavorir la cohesió social.

Per què en nom de la crisi s’estan fent tantes barbaritats? Algú hi hauria de posar seny.