02/03/2011
18:53
Ceguesa i paràlisi, malalties polítiques
Julià Castelló
Estem al caire de grans canvis en el nostre entorn polític més immediat malgrat que moltes veus, arrossegades per l’ inèrcia del estatus o per una ceguesa natural o interessada no ho vulguin acceptar, per molt que aquests canvis són molt positius i ho poden ser més encara en el futur.
Un optimista amb la que està caient! Doncs, si. Fa més de 40 anys que estem sotmesos a una dictadura –la d’ETA– que ha anunciat la seva fi. Tanmateix a molts sembla que els fa mal que el malson s’acabi, que el final del terror pugui ser veritat. No només el PP, que tantes vegades ha fet del rebuig a ETA la base més simple del seu missatge polític. També el govern entra en aquesta dinàmica quan el ministeri de l’Interior manté que Sortu –la formació abertzale que reivindica a tort i a dret l’allunyament de la violència com a arma política– no és res més que un fill d’ETA i la vella Batasuna. Un argument que vol desqualificar Sortu quan, en realitat, si és cert que ETA ho impulsa, no fa més que refermar que la fi de les morts i de l’extorsió estan a punt d’acabar. Qui millor que ETA i Batasuna per proclamar als quatre vents que la violència no és el camí per poder creure que aviat acabarà. Doncs, no. Els qui volen viure de la inèrcia s’estimen més proclamar que fins que no caigui captiu i desarmat, penedit i perdonat l’exèrcit terrorista, no s’ha produït cap canvi substancial.
També hem de ser cecs a l’evidència i lligats per la paràlisi mental si no ens adonem del gran canvi positiu que representen les revoltes al món àrab. Tant per les poblacions que s’han aixecat contra les autocràcies dictatorials i assassines com per les conseqüències positives que s’han poden derivar per a tota la conca mediterrània i per a tots els que creiem en els valors de la democràcia. Aquí el maligne que ens permet pensar el pitjor és l’amenaça del terrorisme yihadista. No som capaços d’entendre que no hi ha hagut millor caldo de cultiu que les dictadures per justificar els moviments clandestins, el recurs al ideologisme religiós islàmic i l’aparició del terrorisme de base fonamentalista. L’existència de llibertats democràtiques no ha de ser sinó un arma en contra d’aquest fantasma islàmic que ens tenalla i ens impedeix pensar en totes les conseqüències positives d’aquest tomb generalitzat que, inch allah, acabi triomfant arreu on les revoltes han començat.
La convicció palmària que, a Tunisia i a Egipte, el treball en xarxa de les persones involucrades en la revolta ha estat determinant pels resultats obtinguts ens ha d’ajudar a fer caure una bena als ulls que molts portem. Aquest home sotmès a les coaccions de la tècnica (Volpi), convertit en objecte per la producció en massa, empetitit davant la tecnologia, també és capaç de convertir-la en eina de canvi polític. Ho ha demostrat a l’hora de autoconvocar-se i manifestar el seu poder a la places fins ara dels dictadors. Aquí n'hauríem de prendre bona nota per lluitar contra els abusos del sistema capitalista, de les multinacionals i dels aparells polítics endogàmics. Només cal obrir els ulls i despertar la ment per veure que no hi ha res impossible si som capaços de donar aquest primer pas.