Red21 / Inma Garrido

Després de set entrevistes el mateix dia en diferents mitjans de Barcelona, La Pegatina va venir al nostre plató per presentar-nos el seu tercer àlbum 'Xapomelön'. Visiblement cansats, van començar a preparar el tema que tocarien abans de donar pas a les preguntes. El cas és que aquest cansament va desaparèixer en el moment en què es van posar a tocar. És tenir una guitarra a la mà i l'energia els ve de cop. Com algun d'ells venia sense el seu instrument, no van voler de deixar d'aportar el seu gra de sorra a l'actuació i, per exemple, Romain (que és l'acordeonista) va decidir cantar el tema que ell interpreta en els concerts i Axel (trompeta) improvisar una coreografia per donar la nota de color a l'actuació. ¿Que Sergi ha vingut sense el calaix? No importa, li donem la volta a una guitarra i fa la percussió. Polivalència al tant amb aquests nois.

La Pegatina va començar amb tres músics en 'Al Carrer', va sumar sis en 'Via Mandarina' i en aquest últim treball, 'Xapomelön', sou set. La família va a seguirà creixent?
La Pegatina va començar en 2003 en un concert on només jo (Rubén) tocava la guitarra però després es va afegir Adrià (veu) i Ovidi (percussió). Vam ser nosaltres tres els que gravem 'Al Carrer' en 2007, el primer disc de La Pegatina. En 2009 va sortir el 'Via Mandarina', aquesta vegada comptem amb Ferrán, al baix, Axel a la trompeta i Romain amb l'acordió. En aquesta última gira s'ha incorporat Sergi a la bateria. Considerem importants totes aquestes aportacions perquè també fan que s'augmenti el nombre d'estils que podem abastar, no només del reggae o ska sinó rumba, ranchera, cumbia, música disc i merenga.

Sou un grup que fusioneu molt. No només estils musicals sinó també idiomes. Fins a sis llengües estan presents en el disc.
Intentem barrejar-ho tot el que ens vingui però no només perquè volem barrejar-ho sinó pel nostre dia a dia: hi ha dos components francesos (en la banda), el bilingüisme de Catalunya, per part de pare (Rubén) sóc gallec, en les nostres gires l'anglès, el francès i altres llengües estan molt presents en la furgoneta i això fa que escoltem molta música, molts sons diferents que, a l'hora de compondre, ens influeixen molt. Tots els idiomes de l'Estat estan en aquest disc i a més el francès i l'anglès.

"Ara, quan escolten La Pegatina, ens identifiquen i això és el que fa que tinguem un puntet personal"

Pregunta obligada, què és Xapomelön?
Xapomelön, com a paraula, ve del francès, és el barret dels pallassos, el barret fort, però el que vol abastar aquesta paraula és la comunitat de gent que ens envolta, és el títol d'un barri, d'una comunitat imaginària que és la que creiem que estem aconseguint al voltant nostre, a través de les xarxes socials o en els concerts on anem coneixent gent. És la nostra petita ciutat, el nostre petit barri virtual. Ve representat a la portada pels edificis que hi ha pintats.

Parleu d'"una comunitat imaginària que esteu creant". La veritat és que esteu fundant autèntiques comunitats a través de les xarxes socials. Esteu presents en totes elles, teniu més de 65 mil seguidors a Facebook i, a més, contesteu a tots els missatges.
Som un grup que quan acaba els concerts baixa a parlar amb la gent, venem el nostre marxandatge i això també s'ha de reflectir en el nostre dia a dia. Darrere de cada perfil de xarxa social hi ha una persona del grup, estan repartides, no tots estem a la mateixa xarxa social perquè en tot moment tothom tingui una resposta del grup i hi hagi aquest feedback de tu a tu amb el nostre públic i el grup.

A part d'un nou membre de la banda, què aporta de nou 'Xapomelön'?
És un disc molt personal que s'ha anat component en la furgoneta, de gira, i sobretot parlem de nosaltres mateixos. El que ens passava fins ara a l'hora de compondre era que ens autocensuràbem amb la por al què diran, que si podíem canviar i anar-nos a altres estils o si la gent pensaria que hem canviat. Ara, quan escolten La Pegatina, ens identifiquen i això és el que fa que tinguem un puntet personal.

Tantes hores junts, tanta furgoneta, i tanta conya segura que donen lloc a moltes anècdotes que acaben en cançó, oi?
Riuen, es miren i Romain (acordió) pren la paraula. Sí, per exemple, "La Voisine" va néixer en un bar en els Alps, a França. La veïna del bar es va queixar i la gent del públic va començar a cantar… bé, ens caguem en la veïna i vam crear la tornada. Després ho canviem una mica… la veïna suposo que algun dia escoltarà la cançó.

Rubén reprèn el seu paper de portaveu del grup i ens explica, també entre riures, l'origen de la cançó que ha triat per cantar-nos abans de l'entrevista. La cançó "Foxy&Billy" és per una anècdota d'un assaig, on Romain va venir amb una cançó, la vam ficar com a conya i al final es va quedar en el directe i l'hem acabat gravant.

Seguiu autoproduint els vostres discos?
Els discos sí, els directes els tenim produïts per Gambit, el baixista de Manu Chao. Amb 'Xapomelön', és la primera vegada que hem fet maqueta abans de gravar perquè era un repte anar a Music Lan. Anar a un estudi tan gran requeria anar amb les idees molt clares. Per això vam fer una preproducció per anar directes al gra i no perdre temps quan estiguéssim gravant.

"La gent que al final s'ha comprat un disc de La Pegatina és perquè de debò li agrada. Això per a nosaltres és el millor"

I a més d'autoproduir-vos, ho veneu al mateix temps que per descàrrega gratuïta a la web. Això és rendible? Perquè molts artistes, que guanyen més que vosaltres, diuen que no.
Quan publiquem 'Al Carrer' cap discogràfica confiava en nosaltres però crèiem convenient que aquest treball havia de sortir, havia d'escoltar-ho la gent, llavors apostem per posar-ho en descàrrega gratuïta en la nostra web i va anar molt bé, arran d'això van sortir moltíssims concerts i molta gent ens va conèixer. Llavors com a premissa per contractar-nos en la discogràfica volíem que es pogués descarregar gratuïtament en la nostra web. Kasba Music va ser l'única que va apostar per la nostra filosofia, la nostra visió de la indústria cultural i es va demostrar que era rendible el treure-ho d'una banda en la web i físicament en les tendes.

És una mostra d'humilitat, volem dir això és el que et donem, abans d'endur-te el nostre disc a casa, el proves i si t'agrada te'l quedes. Saps que la gent que al final s'ha comprat un disc de La Pegatina és perquè de debò li agrada, perquè de debò ho volia. Això per a nosaltres és el millor.

L'altre dia vaig llegir en el vostre Facebook que li dèieu a un fan de Colòmbia que teníeu pensat 'cruzar el charco'.
La idea és anar a final d'any per Sud-amèrica sobretot arran de descàrregues del 'Via Mandarina'. La meitat del milió i mig de descàrregues són de Sud-amèrica i tenim un públic allà que es mereix escoltar la nostra música en directe. A part, també volem anar a la Xina i després per tota Europa: Holanda, Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia… a més de tota Espanya. Ja que la nostra música no té fronteres a través d'internet, nosaltres intentem també anar trencant-les anant a tocar a aquests llocs.