La població empadronada a Espanya ha augmentat un 0,3 per cent en l'últim any fins 47.150.819 ciutadans, dels quals 5,7 milions, el 12,2 per cent del total, tenen nacionalitat estrangera, segons l'avanç del Padró actualitzada per l'Institut Nacional d'Estadística amb dades provisionals a 1 de gener de 2011.

Les dades ofertes per l'INE revelen que mentre la població espanyola augmentava en 146.855 persones (0,4% més) entre l'1 de gener de 2010 i la mateixa data del 2011, la població estrangera empadronada a Espanya es contreia un 0,3 per cent, el mateix percentatge que havia crescut un any abans, amb 17.067 inscrits menys.

No obstant això, els ciutadans procedents de la Unió Europea van veure incrementada la seva població en 42.319 persones (fins a un total de 2,3 milions), mentre que els no comunitaris es van reduir en 59.386, amb un total de 3,33 milions d'inscrits en els padrons municipals.

Tenint en compte els europeus, els més nombrosos són els romanesos (864.278), comunitat que ha experimentat el major increment d'aquest any, amb un creixement del quatre per cent i 33.043 empadronats més. Els segueixen els de el Regne Unit (390.880) i els alemanys (195.842).

Entre els estrangers no comunitaris, destaquen els ciutadans marroquins (769.920 habitants després d'un increment de 15.840 persones), els equatorians (359.076, encara que han perdut 40.510 inscrits) i els colombians (271.773 i 20.868 ciutadans menys). Entre les nacionalitats amb major nombre d'empadronats, els majors increments relatius han estat els de ciutadans de Pakistan (22,8%) i de la Xina (5%).

Les comunitats que més població guanyen
Per comunitats autònomes, les que han registrat un major creixement de població en termes absoluts entre l'1 de gener de 2010 i la mateixa data de 2011 són Andalusia (44.515), Catalunya (22.870) i Comunitat de Madrid (22.830 persones). Per contra, redueixen població Castella i Lleó, amb 3.773 persones menys, Galícia, que perd 3.137; Principat d'Astúries, que redueix 2.993 persones, i Aragó, amb 1.963 habitants menys.

En termes relatius, els majors increments de població es produeixen a les ciutats autònomes de Melilla (3,2%) i Ceuta (2,0%), així com a Castella-la Manxa i Comunitat Foral de Navarra (ambdues amb un 0,7%), i la major reducció de població es dóna al Principat d'Astúries (un 0,3 per cent menys).

Les comunitats autònomes amb major proporció d'estrangers són Balears (21,8%), Comunitat Valenciana (17,2%) i Comunitat de Madrid i Regió de Múrcia (ambdues amb 16,4%). Per contra, les que tenen menor proporció d'estrangers són Extremadura (3,7%), Galícia (3,9%) i Principat d'Astúries (4,7%).

A més, mentre les regions on s'ha incrementat més el nombre d'estrangers són Andalusia (23.120), País Basc (5.182) i Extremadura (2.104), en termes relatius el major creixement s'ha produït a Ceuta (18,5%), Melilla (13,1%) i Extremadura (5,3%).

Perfil dels habitants
Per sexe, el 49,3 per cent del total d'empadronats són homes i el 50,7 per cent, dones. En el cas concret dels espanyols, les ciutadanes suposen el 51 per cent, mentre que entre els estrangers, els homes (52,2%) són més nombrosos.

En total, el 42,5 per cent dels ciutadans supera els 45 anys d'edat, mentre que els menors de 16 anys suposen el 15,7 per cent dels habitants i un 41,8 per cent està en el tram entre els 16 i els 44 anys d'edat.

Atenent a la nacionalitat, l'INE destaca que mentre els espanyols entre 16 i 44 anys són el 39,2 per cent del total, entre els estrangers aquesta població activa suposa el 60,9 per cent dels seus habitants.