El pròxim dissabte 22 d’octubre es presenta a la Salamandra 1 de L’Hospitalet de Llobregat el recopilatori Barcelona Explota amb el qual Kasba Records homenatja a Tralla Records amb les actuacions de El Hombre del Sako, Juanito Piquete, La Banda del Nervio, Saytones, Lo Petit Comitè, Revés i Cranc.

És un tribut perquè un octubre de fa 20 anys ( el ’91) Tralla va editar el primer Barcelona Explota amb molts dels músics que ara componen el segon recopilatori. Entre ells es troben el veterà Juanito Piquete o gent de Kontainer, Neurastenia entre d’altres. També hi ha espai per a nous valors com Cranc.

Ens posem en contacte amb Joni D, cap de Kasba Records i autor de ‘Que pagui Pujol. Una crònica punk de la Barcelona dels vuitanta’, perquè ens expliqui les seves motivacions a l’hora d’editar aquest homenatge, els grups i, a més, ens dona pinzellades extres del que pensa del moment musical que es viu a Catalunya i el que l’envolta.



El nom de Barcelona Explota és un bon nom avui en dia, igual que l’any ’91, oi?
S’ha de recordar que va ser el primer disc que va treure Tralla Records l’octubre de l’any ’91, un any abans del fatídic ’92. I enguany, penso que donada la nostra realitat social i econòmica és un bon nom.

Quan i perquè sorgeix la idea de fer un homenatge a Tralla Records?
La veritat és que no ho se, crec que porto prop d’un any treballant en aquest projecte. Al juny vam començar a gravar bandes i entre el març i el maig vam fer la sel•lecció de grups i uns mesos abans desenvolupant la idea al meu cervell.

Potser té alguna cosa a veure el llibre que vaig publicar fa un any ‘Que pagui Pujol. Una crònica punk de la Barcelona dels vuitanta’, que acaba a l’octubre del ’91 amb la creació de Tralla Records i que va fer que me n’adonés que aquest octubre faria 20 anys del seu naixement i també que es va donar a conèixer amb un format que avui en dia no es dona gaire, el recopilatori, i que per Kasba era una bona idea per donar a conèixer a gent que porta molts anys en els locals d’assaig sense tenir en compte les pressions comercials a l’hora de fer música, per a molta gent seran grups nous. Hi ha gent com el Juanito que té 50 anys i porta 30 fent el que li ve de gust sense cap mena de pressió mediàtica i comercial.

Què tenen en comú tots els grups que apareixen en el recopilatori?
La gran majoria tenen uns quaranta anys, gairebé tots van tenir un vincle amb Tralla Records, només hi ha un grup jove, els Cranc de Sant Andreu que no va tenir res a veure, però tota la resta, des de Juanito Piquete que va participar al primer Barcelona Explota, El Hombre del Sako que llavors es deien Kontainer i van treure el seu primer EP amb Tralla, els Brum, Lo Petit Comitè, trobem membre de Rabia Positiva, que van publicar la seva primera maqueta i dos cd’s amb Tralla, a la Banda del Nervio el cantant és l’Elías que era membre d’una formació a principi dels ’90 que es deia Altillo i que Tralla distribuïa, Saytones és una banda de Viladecans on hi ha el baixista de Neurastenia que també era una banda maquetera que Tralla distribuïa...

Són grups que no són joves, no surten de l’ou però precisament per això tots tenen una qualitat bastant alta, porten més de 20 anys fent música.

I moltes d’elles tenen un missatge combatiu...
Bé... Sempre que es parla d’un grapat de bandes, es parla de bandes reivindicatives

No penso que sigui un disc combatiu o reivindicatiu, és un disc realista. I bastant més realista amb gran part de la població que no molts altres discs que es fan avui en dia a Catalunya

Bé, reivindicatives....
Jo penso que grups com Els Amics de les Arts o Manel també són reivindicatius però reivindiquen coses diferents. Hi ha uns grups que reivindiquen una vida monòtona on tot el que tenen que cantar és sobre una senyora que ven perfum a la cantonada de casa seva i altres grups parlen d’altres coses.

És com quan es parla de mànagers o segells polítics. Hi ha mànagers que van al Parlament quan hi ha determinades sessions obertes, que participen en actes públics de partits polítics i hi ha altres que no però que mai callen i sempre diuen el que pensen per què són persones i tenen el seu dret a dir la seva.

Llavors, no penso que sigui un disc combatiu o reivindicatiu, és un disc realista. I bastant més realista amb gran part de la població que no molts altres discs que es fan avui en dia a Catalunya.

Va ser difícil contactar amb molts d’aquests grups que ja van participar al recopilatori l’any ’91?
No per què gairebé amb tots ja tenia una relació humana tot i que a alguns no els veia des de fa 15 anys. Però una vegada que ens hem trobat, ha estat molt fàcil. Tothom ha posat el seu ímpetu i la seva energia per què el projecte sortís bé. El só, el disseny... Tot està fet amb moltes ganes.

Quina relació tenies amb Tralla Records?
Jo treballava un dia a la setmana. M’encarregava del departament internacional, importació i exportació, a Tralla Records es treballava molt amb intercanvis amb segells d’altres països. I en Ferran, el meu germà, va ser l’alma mater del projecte.





Per què dius que Tralla va ser un bon referent per a Kasba?
Tralla va ser la conseqüència d’una anys d’aprenentatge. Sorgia de l’ambient punk barceloní durant els ’80 que va anar agafant consistència social i cultural de segell cooperativista, autogestionari i molt obert a tendències musicals poc comercials però treballant des d’un punt de vista molt proper al músic, implicant-los en feines que ells mateixos no volen saber res però de les quals després es queixen, i fent-los entrar, ni que fos per la porta del darrera, en el mercat discogràfic. I això és important, que la gent aprengui on està i a moure els fils del món dels discs.

I nosaltres vam aprendre molt d’això. Tralla desapareix el 2003 i Kasba apareix el 2004. I el vam prendre com a referència per què no s’ha d’oblidar que Tralla va editar discs mítics de La Chusma, Oficial Matute que eren gent de La Banda Trapera quan ningú es recordava de La Banda Trapera abans que hi hagués aquest ‘boom’ dels últims anys, el primer de Dr. Calypso, tots els de Comando Moriles, el segon de Últimos de Cuba, totes les maquetes de Agua Bendita.

Per què va tancar Tralla Records?
Va ser un dels segells damnificats per la suposada crisi del mercat discogràfic van haver de tancar l’any 2003.

Per a mi no és casualitat que un temps de crisi com el que estem vivint els grans mitjans de comunicació catalans, que per norma general estan controlats per la nostra burgesia, estiguin potenciant un estil de música en el que les lletres són francament ‘ñoñas’. Com va dir Pau Riba, música per a les iaies de Pedralbes

Creus que el punk i el rock ressorgeixen en temps de crisi?
La gent no és ximple i se n’adona quan li volen donar una cosa per una altre. Per a mi no és casualitat que un temps de crisi com el que estem vivint els grans mitjans de comunicació catalans, que per norma general estan controlats per la nostra burgesia, estiguin potenciant un estil de música en el que les lletres són francament ‘ñoñas’. Com va dir Pau Riba, música per a les iaies de Pedralbes.

A més de la pròxima presentació de Barcelona Explota el pròxim dissabte 22 d’octubre, fareu més presentacions?
El pròxim dissabte actuaran set de les bandes del recopilatori, dues no poden actuar mes motius varis, i una vegada al mes farem una actuació amb tres grups per què cada grup pugui fer el seu repertori sencer.

I on seran?
Una serà al Centre Cívic La Bàscula al desembre, una altra a La Farinera el gener i suposo que el març una altra que encara no sabem on és farà.

+ info: Web Kasba Records